El món laboral
Des de la pubertat a la joventut, juny va ser el meu mes de canvi
d’activitat vital. L’encetava amb exàmens i solia acabar-lo amb
vacances acadèmiques i treball. En els primers anys —onze,
dotze… potser abans— solia dedicar-me a ajudar la mare a fer
adorns per a les sabates, activitat laboral que marcava tot el meu
estiu, complementada amb lectures, estudi, acampades, piscina, nits a
l’Esplanada, etc.
El gran canvi en la meua vida, però, es va
produir en acabar els estudis de mestre d’escola. Al juny de 1978
vaig entrar a treballar amb ben poca qualificació laboral en la
secció de tallat d’una important fàbrica de sabates de Petrer.
Així va ser com vaig tastar plenament com funcionava això de
l’extracció de la plusvàlua, que explicava el reverend barbut en
El Capital. Alguna noció en tenia de la meua època d’”adorner”,
però allò de 45 hores a destall amb temperatures estiuenques de
40º, etc. ho vaig experimentat en aquell moment.
Del 78 al 81 vaig
fer bons amics a la fàbrica (recorde especialment el meu estimat
encarregat, Pepe Gironés), vaig ser elegit representant sindical per
CC. OO, vaig formar part del primer ajuntament democràtic de Petrer
pel Partit Comunista, vaig estudiar valencià, em vaig casar i vaig
aprovar les oposicions de Mestre.
La meua primera destinació
professoral: el CP La Foia, de Petrer. El dia abans d’incorporar-me
a la meua il·lusionant faena vocacional, vaig entrar a l’oficina
de la fàbrica, vaig donar el meus tiquets per a cobrar, em vaig
acomiadar educadament del meus patrons, ho vaig fer també
afectivament i solidàriament dels meus companys de faena, i
divendres, a les nou del matí, a la vora del castell, estrenava el
meu bell i noble ofici de Mestre, que tant m’estime.
