Trini, la iaia velleta
Eloïsa López Labrador
Trinidad Quiles Alvero, Trini la del vi, la tia Trini, la iaia
Trini. Hui estem tots ací per tu.
Amics, familiars de Novelda, L’Alguenya, El Rodriguillo, la
Iliana i d’ací, del teu poble, Petrer. Sumem ja més de 50. Qui
anava a dir-t’ho… eh iaia! Allà per principi del segle XX, al
1918, quan vas nàixer a eixe petit poble anomenat l’Alguenya.
Quan
els carrers eren de terra i els electrodomèstics no eren, ni tan
sols, una idea. Un segle ple de canvis socials, monarquies,
república, dictadura, transicions. 100 anys que, per als més joves,
ens semblen tota una llegenda. Imaginem la teua vida con una
fantàstica història plena d’aventures i desventures, on la
protagonista eres tu.
Mai oblidaré la teua historia d’amor trencat que, sempre que
tens l’ocasió em contes emocionada. Amb eixa veu que ha anat
apagant-se al llarg dels anys, però sobretot, amb eixa mirada cada
vegada més intensa i plena de vida. Toni de Lucía, l’amor de la
teua vida. La guerra —maleïda guerra! maleït franquisme!— que
va trencar la vostra joventut.
Eixos viatges de dos dies a peu, per
poder veure una vegada més al teu príncep.
Una verdadera història d’amor que no té res a envejar a les
grans novel·les del segle XX.
Ja, quan tot va passar, i tot havia de reconstruir-se, va començar
la nostra història, la que tu i el iaio Toni vau crear. Tots dos
treballadors incansables i amb cinc fills, vau decidir vindre a
Petrer: aquí havia feina, o almenys, això deien al poble.
Sense
mirar arrere vau arribar al lloc on passaríeu la resta de la vostra
vida.
No va ser fàcil, sis fills —un mé— que vestir i alimentar, i
el més important, crear una llar on tots foren feliços i se
sentiren protegits. I açò si, iaia, tot ha sigut gràcies a tu.
Treballadora, valenta, amb molt de caràcter i “mala llet”.
Triant molt bé les persones amb les que t’envoltes.
Els amics.
Eixa família que triem.
Tots recordem aquells dinars en l’Almadrava, la Pedrera o al
camp de Novelda, on els xiquets ens divertíem, i els majors,
dirigits per tu, preparaven el menjar.
I que dir del Nadal, quina infantesa nadalenca més bonica hem
tingut a ta casa, en cal tio. Coets, disfresses, el Pare Noel i els
asguinaldos que, amb gran esforç, ens dones any darrere any.
Moltes
gràcies iaia, de tot cor.
I saps el millor? Que la història continua i es repeteix. La
tercera generació, els més menuts de cada casa, fa goig veure’ls
jugar i estimar-se! Igual que féiem nosaltres quan érem petits. La
iaia velleta. Eixa eres tu per a ells. La persona que aconsegueix que
una volta a l’any puguem estar tots junts.
I t’ho assegure. Ens
encanta.
I has d’estar orgullosa del que ens has ensenyat al llarg
d’estos cent anys. Esforç, valentia, coratge, orgull, dignitat,
responsabilitat, humilitat, estima. Són alguns dels valors que mai
desapareixeran de les nostres vides.
Feliç aniversari.
