LA LLENGUA DE LES PETRERINES
En esta sèrie d’articles que publique intermitentment en EL CARRER acostume a fer referència a aspectes normatius de la llengua, és a dir, com ho diem a Petrer i com diu la normativa que hauria de ser. Per exemple, diem “assul” quan hauríem de dir blau; diem “es dones i es hòmens” quan hauríem de dir les dones i els hòmens; diem tenint, vivint i coneixent (i no “diguent”, “visquent” o “coneixent”) i ho diem bé, molt rebé, etc.
Aquí, però, no parlaré de normes lingüístiques sinó de normes d’ús lingüístic. O dit d’altra manera, de quan usar el valencià i de quan hem d’usar altra llengua (normalment, mira per on, el castellà). La gent d’orde, que segurament no llegirà açò —quina pena—, considera que parlar en valencià no s’ha de fer pràcticament mai; només, si de cas, quan hi ha una conjunció favorable dels astres (o al “retrete”). Venen a dir: “ocultem el valencià i parlem-lo (llegim-lo, escrivim-lo) com si fora clandestí o un pecat —mortal o venial—“. Al estranys i forasters, no els parles en valencià; als funcionaris i servidors públics, no els parles en valencià; llibres, revistes, catàlegs, EL CARRER, no els has de llegir en valencià; a l’alcaldessa i als regidors, no els digues res en valencià; no despatxes la gata de la veïna ni faces festes al gos del veí en valencià; a l’oficina de correus, per exemple, no parles en valencià… Oculta l’idioma: “clava’t la llengua en el cul”, com si diguérem.
Les regles d’urbanitat, ja ho sabeu, ens inviten a practicar el suïcidi lingüístic o, com a mínim, la cadena perpètua per a la llengua de Sant Vicent Ferrer, Joanot Martorell o Enric Valor. Es tracta d’autoprohibir-nos parlar valencià: ocultar l’idioma de sor Isabel de Villena. No sigueu maleducats ni maleducades perquè vos exposareu a què un qualsevol energumen xenòfob delinquisca en un atac de “fúria cultural” contra vosaltres per exercir un dret bàsic en el vostre propi poble. Ah, i si podeu deixar de respirar, millor, no siga cosa que en l’aire que moveu es note el tufet de paraules valencianes i poseu dels nervis a alguna pobra assalariada de l’oficina de correus. Estimeu la llengua valenciana, però no la parleu, no molesteu, “cabronets i cabronetes”, que vos conec.
