Ha nevat!
«Neu al gener, tot l’any va bé»
La generació anterior a la
meua, és a dir, la gent de més de setanta anys, recorda veure
Petrer nevat quasi tots els anys. Fins i tot recorden alguna nevada
important amb un talló de quasi mig metre. La meua generació i les
posteriors no s’han trobat mai amb eixa circumstància
meteorològica.
M’han explicat que als poc dies de nàixer jo va
haver-ne una de gran, de les històriques. Això va ser exactament el
17 de gener de 1957. Jo n’evoque d’altres, tot i que bastant més
lleugeres que la que em va donar la benvinguda amb deu graus sota
zero al meu primer dur hivern, tot i que en càlida llar. La primera
nevada que tinc gravada en la memòria va ser finalitzant els anys
60.
Mon pare, excepcionalment, va venir a casa i em va baixar a
l’institut amb el cotxe. Com que vaig arribar molt prompte, vaig
tenir el privilegi de ser el primer que deixara les seues petjades en
el descampat de terra de la part de darrere del centre educatiu.
Iniciant-se els vuitanta recorde haver patinat pel carrer de la
Constitució sobre la neu gelada amb el corresponent estrepitós,
espectacular i humorístic bac.
Les altres imatges de neu a Petrer
són les muntanyenques i les de les teulades i terrasses petrerines
vistes des d’una privilegiada quarta planta del carrer Sancho
Tello. Altra cosa és el fet d’anar a buscar-la a la part alta del
terme: Catí, Rabosa, Caprala, Puça, el Sit… Això ha estat més
freqüent.
Eixes recerques sempre han tingut un toc aventurer: el
cotxe que s’atasca; la “mountain bike” que a la duresa del fred
afig les dificultats del maneig (una vegada, baixant del Sit, vaig
caure, huit o deu voltes, sense cap conseqüència, per sort). ¿I
enguany direm “Ha nevat!”?
