Les falles a Petrer
Per a explicar les falles de Petrer ens basarem en l’aportació
que va fer l’investigador de les tradicions locals Vicent Navarro i
Tomàs, Dele, en el II Simposi internacional de focs festius de la
Mediterrània celebrat este mateix any a Reus.
El nostre foc
l’emmarquem dintre del grup dels focs rituals i de festa. Un foc
que surt dels hàbits de una població eminentment agrícola i
camperola, tot abans de la industrialització de la segona meitat del
segle XX centrada a la sabata i que encara es la principal activitat
en la nostra població.
El paisatge de Petrer es de muntanyes de
mitjana alçada d’argila blanca, on la totxa d’espart és la
planta més abundant; fins a la segona dècada del segle passat les
muntanyes petrerines eren conreades per la collita de l’espart que
posteriorment seria utilitzat en la confecció de cabassos, sàries,
barces, exabegons i corda de tot tipus.
Cal senyalar, que igualment
que a Petrer fem falles d’espart, uns quants pobles del nostre
entorn, també celebren el foc de manera semblant encara que amb
altres noms: fatxos a Onil, aixames a Xixona, Tibi, La Torre de les
Maçanes,i Relleu, i atxes Elx. Totes son confeccionades amb espart
exceptuant les atxes d’Elx que son fetes amb palma seca. La única
diferència existent es la data de celebració; la Nit de Nadal. Ens
crida l’atenció l’origen dels repobladors que vingueren a Petrer
després de la expulsió dels moriscos en 1609.
Amb tota seguretat
ells varen ser els portadors de les festes i tradicions mes antigues
que encara hui celebrem : com la nit de reis i la foguera de Sant
Antoni. A Petrer, les falles i fallons sempre han sigut encesos i
rodats a la Nit de Reis; fer foc i soroll era la manera de cridar
l’atenció en un mon imaginari de somnis, desitjos i possibles
regals. Per a tenir a punt els utensilis necessaris per a la nit de
Reis, sempre contàvem amb la complicitat de les persones majors. Els
dies abans els xicons de Petrer anaven a les muntanyes de les
rodalies a collir espart i avell per a fer les falles i fallons.
També buscavem pots i calderes de llanda, estos utensilis eren
lligats a una llarga corda per a ser arrastrats, ara sols calia
desempolsegar les caragols marines que durant la major part de l’any
havien estat emmudits. També a la nit de reis era costum preparar un
cabasset amb palla o garrofes; menjar per als cavalls dels Reis. Al
dia següent, xiquets i xiquetes, de bon matí anaven a veure els
regals que havien deixat als balcons, comprovant que on havia palla i
garrofes ara havien joguets i regals.
Esta tradició fa uns quants
anys que, un grup de persones interessades en el manteniment de les
tradicions locals, estem buscant la manera de donar-li protagonisme a
la festa de foc i soroll. L’any passat s’ha fet una campanya de
divulgació, aprofitant les xarxes socials. Vicent Navarro va
publicar dos vídeos casolans: com fer una falla i com rodar la falla
i aquest any s’ha contat amb la complicitat de l’associació
cultural Kaskaruja i amb els seus integrants s’ha arreplegat avell
i s’han fet moltes falles.
Des de l’Ajuntament també es continua
promocionant les falles amb els tallers que es fan al Centre Les
Ceràmiques i el Casal de la Joventut i preparant falles per a
repartir a la Nit de Reis. Per això, aquest any novament tenim una
cita el dia 5, a les 6 de la vesprada, a l’esplanada del castell a
les i allí fer el començament de la Nit de Reis veien baixar
per la muntanya de Bolón als reis.
Passat un temps, comencem a
baixar tots junts per diversos carrers del poble fins arribar a la
zona del Derrocat per a continuar rodant les falles i fallons; l’olor
a espart cremat impregna l’ambient i les espurnes giravolten la
nit, mentre tots esperem l’arribada de la cavalcada amb la il·lusió
de ver als reis. Com diu Vicent Navarro, el futur de les falles de
Petrer és responsabilitat dels petrerins, i cal que comencem a
creure que les falles de Petrer, la nostra manera de celebrar la nit
de reis, son un autèntic tresor.
