“Homenatge a Catalunya”
A Barcelona i a Cambrils:
No tinc por!
Catalunya es van convertir durant
1936 en el referent mundial dels demòcrates revolucionaris:
antifeixistes, antistalinians, anticapitalistes. Socialistes i
llibertaris profundament idealistes construïen, fusell en mà o
col·lectivització eficient, un ordre popular.
Ho recorde, lectura de joventut,
1979: «Era la primera vegada que em trobava en una ciutat
[Barcelona] on manava la classe obrera. Pràcticament tots els
edificis importants havien estat ocupats pels treballadors i
apareixien decorats amb banderes vermelles o amb la bandera vermella
i negra dels anarquistes […]Totes les botigues i els cafès
exhibien una inscripció fent notar que havien estat
col·lectivitzats. Els cambrers i dependents et miraven a la cara i
et tractaven de tu a tu. Ningú no deia “ senyor” o “ vostè”,
tothom es tractava de “camarada” i de “ tu”, i deia “
Salut!” en lloc de “ Bon dia”».
Així ho explicà l’escriptor
i brigadista internacional George Orwell, l’autor de 1984 i
Rebel·lió en la granja en el seu magnífic llibre Homenatge a
Catalunya.
Vuitanta-un anys després, els qui
hem aprés democràcia i llibertat en pau sense limitacions ni
oportunismes —sense amnèsies ni silencis vergonyosos; sense
mistificacions ni fraus; sense postfranquismes ni neoborbonismes;
sense por al diàleg i al debat; sense “ara no toca” o “no
convé”— sabem que la màxima manifestació democràtica són les
urnes i la gent prenent pacíficament els carrers i les places…
Aquells i aquelles que volem que s’expresse la voluntat de tots els
catalans, des de la fidelitat al poder popular emanat de
l’inalienable dret democràtic al vot, retem el nostre “Homenatge
a Catalunya-2017”: en peu d’urnes davant qui no coneix altre
llenguatge que l’amenaça intimidatòria. La revolució de la gent
feta amb paperetes i urnes —pacíficament!— és democràticament
incontestable: agafeu l’horitzó!
