De vacacions
«El més d’agost va proporcionar a la vila, ampla, callada i
ensopida, una commoció d’aquelles que solen donar-se de tard en
tard.» (Enric Valor, Sense la terra promesa).
Des que ha entrat l’estiu diversos col·lectius han començat a
fer vacances: els escolars i estudiants, els treballadors públics,
el professorat, algunes empreses…
El moment vacacional àlgid, no obstant, arriba en els primers
dies d’agost, si més no al rogle on vivim. Sense risc
d’equivocar-me puc assegurar que la “gran vacació” ciutadana a
Petrer se situa en les tres setmanes centrals d’agost. Llavors tot
es paralitza.
No sempre, però, ha sigut així al nostre poble.
Em remuntaré a
un poc més de mig segle arrere. En el món de la indústria sabatera
—el gran monocultiu del territori— el període de descans a
principis dels seixanta se situava entre el 18 de juliol, dia de la
sangonosa paga extra de l’Alzamiento Nacional del Generalísimo i
les festivitats de Sant Jaume i Santa Anna (25 i 26 de juliol). La
gent descansava i sovint passaven en cuadrelles familiars uns quants
dies en cases de camp, coves o, segons avançava la dècada, prop de
la mar en apartaments o càmpings.
El període va anar incrementant-se fins arribar als quinze dies!
En les vespres de la democràcia començà a funcionar això del mes
vacacional. Habitualment un mes curtet, de tres setmanes. Després es
traslladaren a l’agost. I en eixes estem.
Ara viatgem més, alguns passen llargs períodes a la vora de la
mar o a la caseta de camp i altres, molts, ens “avorrim” a casa.
Mireu, si no, la meua sèrie d’articles dedicats a les “avorrides
vacances” d’agost de 2009 en el Petreraldia.com : només cal
entrar al web i escriure això, avorrides vacances.
Bé, felices —divertides o avorrides— vacacions. Sempre,
sempre ben merescudes.
