Ha “nascut” Joan Fuster
Fa un quart de segle escrivia en este mateix mitjà un article
elegíac —“S’ha mort Joan Fuster”— dedicat a l’escriptor
de Sueca, que havia faltat aquell estiu del 92. Ara, amb un titular
“trampós”, parle del seu naixement. No, no m’hi referisc a cap
resurrecció —la brometa li faria gràcia a l’autor de “Nosaltres
els valencians”—, parle del naixement del Museu Joan Fuster.
Vint-i-cinc anys han sigut necessaris perquè l’intel·lectual més
important del segle XX valencià compte amb un espai de
reconeixement, coneixement i estudi. Han calgut tres anys de
Generalitat socialista, vint de popular i quasi dos de
socialista/Compromís perquè la casa familiar dels Fuster, a Sueca,
esdevinga museu dedicat a l’escriptor. Només l’ajuntament de la
ciutat va mantenir la flama de l’esperança en aquells anys foscos.
No m’entestaré a destacar l’alt grau d’ignomínia cultural que
ha representat el llarg període de deixadesa i oblit: els
socialistes dels noranta estaven atenallats per les pors i les
mediocritats; els populars, fins al 2015, massa preocupats per
desfer-nos com a país i plenar-se les butxaques “al caloret” de
la ignorància dels votants.
Per això hui ens felicitem, perquè,
ara sense trampa, des del passat 25 de gener podem dir que “ha
nascut —el Museu— Joan Fuster”, l’entorn físic que dóna
aixopluc a l’Espai Joan Fuster: Aula didàctica de Cultura
Contemporània, Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València,
i el mateix Museu. “¿Què qui era —és— Joan Fuster?”. Esta
pregunta retòrica me la feia també en l’article de 1992. Em
consta que molts dels lectors i lectores en tenen coneixement. Però,
per a aprofundir-hi, aquest web, www.espaijoanfuster.org, i una
visita al Museu Joan Fuster, de Sueca, obert de dimarts a diumenge,
ens ajudarà gojosament. Ah, i davant la perplexitat d’aquest segle
XXI, llegiu Joan Fuster. Vos vindrà bé: un xut de lucidesa.
