Política d’autoodi
Tradicionalment des dels grups polítics conservadors és molt
habitual fomentar discursos que afavoreixen l’autoodi i la divisió
social. Els conservadors, com el seu nom indica, no busquen el
progrés en qüestions socials: no volien que les persones del mateix
sexe es casaren, ni que adoptaren. No volien eliminar la segregació
en les aules, no reconeixien el dret de les dones a interrompre el
seu embaràs, i així un llarg etcètera.
Esta actitud que ens
divideix es va veure en l’última sessió plenària, on el PP va
presentar una moció contra el decret de plurilingüisme que va
servir de base per a lluir el discurs antivalencià que tant els
caracteritza. La intervenció durant el ple municipal de Mari Carmen
Chico va ser reflex del que viu la contradicció d’avergonyir-se
d’un idioma i viure al mateix temps envoltada de
valencianoparlants. Difícil tasca la de la regidora del PP, ja que
si bé eixe discurs d’odi al valencià pot funcionar-los en zones
on s’ha perdut, no és raonable obrir un debat a Petrer, on el
valencià es respira entre els nostres veïns i veïnes. És curiós
escoltar a responsables del PP les seues posicions contra el valencià
al mateix temps que proclamen el seu “orgull” de parlar-lo.
Orgull de parlar valencià en la intimitat. Perque és ací on volen
conservar-lo: amagat, lluny de la societat i lluny de l’educació.
La mentida mil vegades repetida del PP és parlar d’imposició i de
llibertat quan tots els experts coincideixen que la competència en
valencià no està relacionada amb una disminució del coneixement
del castellà. És absurd i surrealista pensar que el castellà està
en perill d’extinció. Tan absurd com pensar que es complir la LUEV
és restar llibertats a la població. És un argument sense eixida
que la pròpia realitat s’encarregarà de desmentir.
Si mirem
uns anys arrere, quan a València es parlava d’educació es parlava
de CIEGSA, de corrupció, de barracons i d’altres arbitrarietats i
atrocitats que van deixar en brases tota una infraestructura
educativa al País Valencià. Tots sabem com de fàcil resulta
destruir qualsevol cosa i com de complicat resulta després haver de
reconstruir-ho. Des del Grup Municipal Compromís demanem des d’ací
al PP que es miren a ells mateixos, que miren al seu poble i pensen
quina és la millor manera de construir en compte de destruir.
