Una experiencia no televisada
Des del passat 1 d’Octubre, una data trascendental es veja des
d’on es veja, hem pogut escoltar i veure com la independència de
Catalunya és un tema que està en quasi totes les converses del
nostre veïnat. Més enllà d’opinions formades des de la visió
generalitzada que ens donen els mitjans de comunicació de l’Estat
sobre el Referèndum, vull apropar l’experiència que vaig viure a
peu de carrer, concretament a la ciutat de Lleida, amb uns companys
de Petrer. La nostra intenció era ajudar al poble català a defensar
un dret democràtic com és el fet de triar el seu propi futur.
Anàvem amb molta il·lusió i incertesa, doncs no érem capaços
d’imaginar el que anàvem a viure aquests dos dies. Arribàrem
dissabte, tot just per a les Jornades de Convivència que
s’organitzaven als instituts que al dia següent (diumenge) es
convertirien en col·legis electorals. Un grup de professores,
alumnes del centre i familiars, ens donaven la benvinguda amb un
esmorzar acompanyat de jocs esportius i de taula. El dia va anar
passant sota un ambient festiu i pacífic, on la convivència veïnal
i el respecte regnaven als barris… mentre que a la nit es respirava
una “calma-tensa”, degut a les amenaces policials que trencaven
la voluntat popular. Molt abans de la sortida del sol, ens
distribuirem en xicotets grups, per protegir els punts de votació on
hi havia menys gent.
Abans de les 9 del matí, hora en què s’obrien
els col·legis electorals, començaren a arribar-nos les primeres
notícies de violència policial: gent dels nostres voltants rebien
informació del que estava passant a altres punts de la població.
Més enllà de caure en la por, la gent es feia més forta, assumint
que tard o prompte la policia arribaria amb tota la seua força. Des
dels joves fins als iaios estaven disposats a defensar la democràcia,
arriscant la seua integritat pel simple fet de votar; no hi havia
mostres d’odi ni rebuig, simplement una voluntat conjunta de voler
parlar amb veu pròpia, de poder triar el camí del seu país. Una
cosa important que vull destacar és la seriositat de les persones
implicades en aquest Referèndum, on s’esforçaven per mantindre
una actitud responsable i completament pacífica en tot moment.
Els
bombers arribaren a la vesprada per custodiar les paperetes,
demostrant (una vegada més) que estan amb el poble. Aquesta realitat
que visquérem va quedar gelada quan, tornant al poble en cotxe, les
ràdios oferien una visió molt contrària del que nosaltres havíem
viscut… raó per la qual, vaig decidir compartir aquesta
experiència personal, que no recull cap mitjà de comunicació.







