Es torna a negar drets bàsics
L’any 2016, el 30,5% de la població resident a la Comunitat
Valenciana està en risc de pobresa i/o exclusió social. Per damunt
de la mitjana nacional i la sisena de major taxa AROP (taxa de risc
de pobresa i exclusió social). A pesar que la xifra s’ha reduït
2,4 punts aquests dos últims anys de govern del botànic, la taxa
està tres punts percentuals per sobre de la registrada l’últim
any anterior a la crisi.
Traduir la fredor dels números a un
llenguatge proper significa parar atenció al teu voltant. De segur
que has conegut a moltes famílies que en aquests deu anys de
crisi/estafa, han passat pel drama de l’atur, els desnonaments, les
dacions en pagament, o la incertesa de veure’s sense alternativa
habitacional.
És possible que hages vist de molt a prop a famílies
ofegades pels deutes i angoixades pels creditors. O saps d’algunes
que no arriben a final de mes, amb problemes per calfar la seua llar
o per a no tenir la nevera buida i que han patit retallades de llum i
aigua. Estic convençut que havies sentit parlar de les llistes
d’espera per accedir a un lloguer social.
Que t’has adonat que
moltes famílies, per subsistir, s’han de recolzar en les pensions
dels avis, en altres familiars o amics, per evitar la vergonya de
recórrer als Serveis Socials. Tu de segur també has patit la
precarietat i la incertesa. Moltes d’aquestes famílies han passat
de la frustració, la depressió, el sentit de la culpabilitat, que
t’envaeix quan el teu projecte de vida es veu truncat, i que tu et
pots fer una idea, a renàixer amb el convenciment del fet que els
teus problemes només tenen solució lluitant junts per canviar la
situació.
Tota aquesta gent, organitzada al voltant de les PAH i de
l’Obra social, amb la força de la mobilització i la pressió
social, va ser la que va exigir, als partits polítics, una
legislació que garantira els drets habitacionals i acabara amb la
pobresa energètica, que veritablement resolguera els problemes de la
gent. Es podria dir que ells van ser els veritables artífexs de la
llei valenciana de funció social de vivenda i de la llei valenciana
contra la pobresa energètica que tenia com a objectiu pal·liar el
patiment de molta gent.
Dues lleis que van nàixer del poble i que
ara són bloquejades pel Partit Popular interposant un recurs
d’inconstitucionalitat. Estaràs amb mi que és una vergonya que
aquestes famílies, que tu coneixes, hagen de sentir que la seua
felicitat és inconstitucional. El PP està negant, a milers de
persones, millorar la seua qualitat de vida, tan sols, perquè estan
servint als interessos de la banca i les entitats financeres,
aquestes que amb la seua avarícia van desencadenar aquest
drama/estafa.
Hem de tenir memòria, qui torna amb judicialitzar el
rescat social, a negar drets universals, és el PP movent-se per
interessos concrets. Una posició egoista la qual caldria una
resposta que hauria d’anar més enllà de la indignació.
