Orgasmes C.
A Gedeó i Isaïes, amb admiració
No espereu trobar en estes
línies un text divulgatiu sobre pràctiques sexuals sofisticades. En
realitat parlaré dels meus últims anys com a esportista en un equip
federat. Jugador d’handbol —mediocre jugador d’handbol— en un
equip que participava en la competició local de veterans, que tanta
afició movia a Petrer.
Érem una colla d’amics allà pels finals
de la dècada dels 80. Molts havien practicat handbol d’alt nivell
i d’altres, entre els qui em comptava, no passàvem de ser uns
entusiastes que a dures penes arribàvem a la porteria les poques
voltes que hi llançàvem.
Entre bromes i de veres vam formar un
equip, patrocinat per Calzados Maestre i Transports El Risca, mon
sogre. Vestíem de roig, xandall gris i resultats —ai!— prou
grisos també. Hi havia grans figures: Helios i González,
excel·lents porters; Ripoll, central de passades màgiques;
Ribelles, Gabi i Martín, de tir exterior prodigiós i grans
defenses; Cutillas, extrem de prodigiosa tècnica; Eliseu —sí, el
mestre dolçainer—, màxim golejador en l’última temporada i hi
havíem també una colla d’indocumentats… Què anàvem a fer-li!
Total, que la temporada 87-88 la passió, el coratge i la sort es van
aliar amb nosaltres i vam acabar per guanyar el prestigiós torneig
local. El nostre “cant del signe”. Encara conserve la medalla.
¿I
això què té a vore amb els “orgasmes”? Molt senzill, els
lectors de l’equip van proposar que l’equip es denominara
«Orgasmes Còsmic Handbol», en homenatge a l’escriptor Isa
Tròlec. El nom, però, tenia un problema, que no va acabar
d’apanyar-li al periodista esportiu oficial de la vila i decidí
nomenar-nos sempre com O. Còsmic. I amb eixe nom vam aparèixer en
totes les cròniques escrites i radiofòniques. El títol d’esta
“rella” és un homenatge simpàtic a aquell amable i estimat
cronista esportiu.
