La mama canta boleros
La nostra educació sentimental està feta molt significativament
de cançons. Alguna vegada ja m’hi he referit a propòsit de certs
cantatautors. Hui, però, parlaré d’aquelles cançons de la
infància, de les que li sentia cantar a ma mare.
Em van venir al cap quan, un bon dia, vaig sentir per la xarxa
l’àlbum “Carta a la novia”, de Ricardo Solfa, i en especial el
boleràs “Te has escapado de un libro”, que solia cantar la mama
pel anys seixanta mentre cuinava, escurava, llavava la roba, estenia
o endreçava la casa.
El poder evocador, ai!, es va disparar: allí
em tenies a mi, en el pis de Sancho Tello, mirant un tebeo o aidant
la mare en les tasques domèstiques, mentre ella entonava aquella
bella melodia: “Te has escapado de un libro, / de algún libro
tentador. / Mujeres como tu sólo existen / en las novel·les de
amor…”
La desfilada musical era memorable: “Angelitos negros”, “Reloj
no marques las hores”, “Bésame mucho”, “Tengo una
debilidad”, “Corazón loco”,… Es duia la palma en aquell “hit
parade” el cubà de veu tan melòdica com mel·líflua, Antonio
Machín, però en el repertori no faltaven Jorge Sepúlveda, Bonet de
San Pedro, “Los cinco latinos”, Gloria Lasso o “Los Panchos”.
Fins i tot, la inevitable Sarita Montiel d’“El último cuplé”.
Sovint explique, en una de les assignatures que impartisc a la
facultat, que la cançó popular ha acompanyat sempre el treball i
que l’aparició de les tecnologies àudios van acabar amb aquella
pràctica. A ma mare no la van véncer. Encara la recorde cantant
aquell tristíssim “Bardo” que em feia plorar en secret, “puto
romàntic!”: “Se enamoro un pobre bardo/ de una chica de la
sociedad./ Era su vida la del pobre payaso/ que reía con ganas de
llorar”. La mama, encara, canta boleros.
