Els “fruits saborosos” dels estius
Els “fruits saborosos” dels estius Uns albercocs petits,
dolços i amb el perfum d’un estiuenc carrer de Sant Rafael han
desfermat la meua passió per la fruita del temps de la calor.
Inspirat pels “Fruits saborosos” (1906), de Josep Carner, jugue a
les sinestèsies de flaires, gustos, imatges i textures:
¿Tants
d’albercocs li deixes
al vell albercoquer?
– …prou m’agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca
endins.»
I com si fora una cirera, que n’agarres una i te n’ix
una dotzena, he ficat la mà als basquet del fruit vermell de
l’Algurrama, n’he agafat dos penjollets per fer-me sengles
arracades i he gojat menjant-ne en un constant retorn al xiquet que
vaig ser:
«Tot sol, amb les cireres s’alegra el més infant, i en
ses mans bellament saltironen i dansen»
Prunes morades, prunes
daurades, esclaten en dolçors d’aigua, un festival per al paladar:
«…seu a l’ombra de la prunera vella. Relluen delitoses, endins,
les prunes d’or.»
Evoque vivament la tia Amanda cantussejant i
pelant un albèrgic de nom tan petrerí —el nostre poètic
melicotó: “mel-i-cotó”— per trossejar-lo i posar-lo en el got
que, ple de vi, es refresca en la nevera. Al dinar serà beguda i
postres delitoses.
«Semblen els préssecs més rodons en els teus
dits.»
El ritual del meló d’aigua —d’Alger, allí; síndria,
allà—. Colpejar i escoltar, tallar pels peçons i olorar,
convertir-lo en infinites tallades i menjar-lo al carrer mentre
regalla el seu suc per la comissura dels llavis i llancem amb força
les pepites:
«es passen una síndria que és la més gran de l’hort»
I a Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures I així va
ser: sensuals, memorables, captivadores.
«La dolçor és la vida,
essència inspiradora, i al mes de juny la bacora —pròleg d’estiu—
ens convida.»
(Joan Valls)
