15.9 C
Petrel
jueves, 28, marzo, 2024
spot_img

Parlar de Carasses

Parlar de Carasses

Vicent Navarro i Tomàs
L’any que ve les danses de les carasses compliran quaranta anys de celebració ininterrompuda des que foren recuperades pel primer ajuntament democràtic presidit per Vicente Maestre i per Carlos Cortés com a regidor de festes.

Veníem d’un període on havien estat prohibides; durant dèsset anys la gent del poble es va conformar amb la realitat imposada sense dir ni mut! Tan sols a les acaballes d’aquest període i per iniciativa de la coordinadora d’associacions ciutadanes i culturals del poble es va promoure una comissió per a la recuperació de les Carasses que va arribar a reunir-se amb l’aleshores alcalde Enrique Navarro i el regidor de festes Juan Andreu per a explorar les possibilitats de la recuperació de la festa; en aquell 1977 les festes de la Mare de Déu van experimentar un gir molt interessant fonamentat en la participació de tots els col·lectius culturals i ciutadans del poble que per altra banda foren conformistes amb el que s’havia aconseguit i la reivindicació de les Carasses va quedar aparcada.

Les Carasses foren recuperades a l’octubre de l’any 1979 i el poble es va assabentar de la notícia mitjançant un bàndol escrit que informava de les normes i requisits que havien de complir totes i tots els que volgueren eixir de carassa. Aquell primer dia de carasses els inscrits en foren huit però realment al carrer tan sols n’eixiren tres; un començ de fracàs però que no va desmoralitzar la gent. Encara que s’escoltaren veus argumentant que les carasses eren una festa caduca que ara ja no tenia sentit, les següents setmanes tot va anar millor. Els anys següents la participació va ser espectacular fins que la tendència va canviar per a arribar on ara estem.

Si analitzem el que han sigut les danses de les carasses en els últims anys, observem una participació amb tendència a la baixa; malgrat l’esforç d’alguns col·lectius locals, i el canvi d’un dia al dissabte i la reducció del nombre de dies de celebració. Arribats on estem tenim dues opcions: la primera deixar que tot continue com fins ara i el temps dirà, i la segona tal com diu el grup de “carassers” que firmen l’article “La muerte de las carasas (o qué podemos hacer para revitalizarlas)” aparegut en aquest mateix setmanari núm. 1.233, fer alguna cosa, passar a l’acció perquè les carasses no muiren.

Personalment compartisc tot el que diuen i si em permeten, jo també el firme. Com ells diuen eixir de carassa suposa desenvolupar una sèrie d’aspectes socials que la relacionen amb el públic espectador, encara que les carasses primordialment el que fan és divertir-se. També realitzen crítiques i provoquen a la gent del públic. Tots dos, públic i carasses, busquen establir una relació de complicitat, on la carassa té l’avantatge de conéixer l’altre i no ser coneguda. Desfigurant la veu pot dir el que vulga, crear intriga i situacions compromeses; en canvi, la missió del públic és intentar esbrinar la identitat de les carasses que l’aborden.

 Ara bé, crec que per a revitalitzar com cal les carasses hem de parlar de tots els elements que la componen i donar-los la importància que tenen, parlar d’allò que són i del que no són, i fonamentalment, parlar del que volem que siguen en el futur. Des del meu punt de vista crec que les carasses necessiten adaptar-se al temps en què vivim, sempre mantenint l’essència d’allò que són. Les danses de les carasses són una de les tradicions més antigues del nostre poble; les referències que ho confirmen les trobem en la relació d’actes de la celebració del segon centenari de la Mare de Déu del Remei l’any 1830, on ens diu: <<… y por las tardes de los expresados ocho días se efectuarán los bailes de danza con dulzaina según es costumbre desde inmemorial en esta Villa>>.

També les trobem en la relació d’actes de la celebració del Segon Centenari del Santíssim Crist de la Sang, l’any 1874, on llegim: <<En los quince días que siguieron se hicieron danzas tocando la dulzaina todas las tardes en la plaza de abajo donde se reunían las máscaras para dicho objeto…>>. No podem oblidar que les carasses són unes danses, per tant l’element ball ha de ser tingut en compte en el context de la revitalització de la festa. Un altre element fonamental de les carasses és la música, que gràcies al treball realitzat per la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Terròs de Petrer, tenim garantida en el futur.

Cal que quede clar, que eixir de carassa és un acte espontani, expressat individualment o en grup, on cadascú posa tota la imaginació per a disfressar-se d’una cosa o d’altra, buscant als armaris i baguls vestimentes i cobertors que amb quatre puntades d’agulla i un grapat d’imperdibles li serviran per a confeccionar la disfressa, on també caben el disseny i confecció de nous vestits o disfresses. La manera tradicional de fer la careta és un llenç de tela blanca, foradat als ulls per poder veure i que remarca amb pintures negres i roges les celles, nas, bigot, boca…

Però també podria explorar-se la confecció d’altre tipus de careta amb altres materials. Seria interessant realitzar activitats paral·leles durant tot l’any; el taller que ara es fa, encara que amb molta voluntat, no és suficient. Estes activitats podrien ser: tallers de ball, de confecció de caretes, d’idees per a la confecció de disfresses, treballar els recursos per a millorar la interrelació de la carassa amb el públic; teatralitzar temes i situacions, així com treballar el canvi de veu. Qualsevol festa o tradició que vulga evolucionar i perpetuar-se necessita, a més del que estic dient, de l’element organitzatiu que la porte endavant; ara és la regidoria de festes la que posa els mitjans perquè les carasses puguen eixir al carrer: música, cadires, tancament de carrers, desallotjament de vehicles, etc.

Però qui garanteix que totes les setmanes les carasses participen? La resposta és que ningú ho garanteix. Per tant crec que la seua organització hauria d’estar en mans d’una entitat o col·lectiu, a crear, que recolzada per l’ajuntament es fera càrrec de portar a cap les danses de les carasses. En aquest col·lectiu haurien d’estar totes aquelles persones del poble que ho desitjaren i que estigueren disposades a treballar per millorar i garantir el futur de les danses de les carasses. Bé, crec que el guant està llançat, i m’agradaria que darrere d’aquesta proposta en sorgiren moltes més que il·luminen el camí cap al futur de les danses de les carasses de Petrer.

otras noticias

siguenos en

6,360FansMe gusta
1,689SeguidoresSeguir
1,047SeguidoresSeguir
- Anuncio-spot_img
- Anuncio-spot_img
- Anuncio-spot_img

LO MÁS LEIDO