Aprenent la democràcia a la plaça de Baix
A Antonio, Boni i Oliver. I Satur (In memoriam)
Jo: tenia
vint-i-un anys; família de “rojos” i republicans; havia passat
per una OJE irreverentment antifranquista; vaig formar part de la
Junta Democràtica; Feia valencianisme cultural en l’Exeo; tenia un
títol de mestre d’escola; era un assalariat en una fàbrica de
sabates; havia format part de la direcció “provincial” de les
Joventuts Socialistes, expulsat per troskista: un cadell polític
orfe d’organització.
Els meus bon amics de les Joventuts
Comunistes m’oferiren d’anar en la llista en les eleccions
municipals de Petrer pel PCPV, que se celebrarien el tres d’abril
de 1979. Fa quaranta anys. Boni Navarro encapçalava la llista: un
candidat jove amb una trajectòria de lluitador demòcrata admirable
i amb una formació gens menyspreable, el millor de tots els
candidats. La il·lusió, l’esperança i la innocència
acompanyaren les moltes hores de treball fent programa i fent
campanya. La nit del tres d’abril vaig ser un dels vint-i-un
regidors i regidores de l’Ajuntament de Petrer democràticament
elegits: el més jove.
El ple municipal va quedar així: nou, PSOE;
cinc, UCD; quatre, PCPV; dos, AP, i un MCPV. El pacte estatal de
l’esquerra va permetre fer alcalde Vicent Maestre, del PSOE, qui va
formar un govern de concentració en què participàvem totes les
forces polítiques: des dels hereus franquistes mutats en demòcrates
fins als radicals rupturistes d’esquerres.
Foren quatre anys
construint la democràcia municipal encotillats per lleis i
reglaments franquistes. Quatre anys de debats i vehemències
ideològiques profundes que serviren per aprendre molt i saber fer
dels paisans adversaris amics i amigues. Tinc la impressió que en
l’actual “consolidada democracia borbónica” la cosa va per
altres camins. Jo parle d’un temps que no era nostre. Ara ja sabem
de qui és. Seguix sense ser nostre.
