Imprenta Vidal
“Buenas tardes, un pliego de papel Guarro, por favor”. El
nomenet, a un púber com jo —catorze anys—, em feia gràcia per
raons òbvies. En realitat, era el cognom que dona marca a una
prestigiosa fàbrica catalana de paper natural. De fet, el conegut
Buenafuente conta una anècdota semblant en un dels seus cèlebres
monòlegs. Aquell paper, que usàvem en les classes de Dibuix de
l’institut “Azorín”, només es podia trobar en els primers
anys setanta a la «Librería-Papelería Vidal», d’Elda, l’antiga
«Imprenta Vidal».
Anar-hi, per a mi, era tot un ritual: el bus, la
passejada pel centre d’Elda, la Calle Nueva i l’accés a aquell
temple de la llengua escrita i l’art bidimensional. L’immens
mostrador, els altíssims prestatges, les escales per accedir-hi, tot
de fusta; la flaire de tinta i paper li conferien un aire d’excitant
antigor. Diria que, fins i tot, també els dependents i la seua
peculiar i educada manera de parlar i atendre. No la vaig freqüentar
molt, perquè a Petrer hi havia bones papereries i la «Librería
Demos». Però les meues estades a la Vidal per adquirir els
inevitables manuals del batxillerat o algun material especial me la
van fer especialment entranyable.
Si la meua incorporació a l’INEM
«Azorín» va representar un salt al futur, tal i com he explicat en
alguna columna anterior, les visites comercials a la «Imprenta
Vidal» representaven una reculada als inicis d’un passat
noucentista. Ja veieu, a un quilòmetre distància, jo vivia el meu
particular túnel del temps. Ara, l’Asociación la Tertulia, d’Elda
i Petrer, l’obre de nou —amb inauguració ben concorreguda el
passat 30 de maig— rehabilitada i com a centre cultural. Siga ben
vinguda la brillant iniciativa que projecta en entranyable
metamorfosi aquell mític i encisador comerç, ja patrimoni memorial
i material de tots, cap al futur cultural de la comarca.
