Setembre o l´any escolar
«Per a mi, antic que em sent,
setembre és el més mes dolç de
l’any,
el temps d’or del raïm,…»
(Josep Piera)
L’any per a
mi comença al setembre. Si més no des de 1968. Jo sóc d’any
escolar, amb un petit parèntesi entre 1978 i 1981, que vaig fer de
sabater.
El setembre de 1968 —amb onze anys!— vaig formalitzar jo
solet la matrícula per fer el batxillerat a l’institut “Azorín”.
La cosa va ser emocionant. Des de llavors, cada inici de curs en
aquell modern centre educatiu, al que s’arribava per camins i
sendes, era tota una descoberta: companys, companyes; professorat
nou; llibres de text adquirits a la llibreria Vidal; materials
escolars sofisticats i l’esperança d’aprovar-ho tot al juny.
Quan açò no passava, el setembre tenia afegida la tensió de
l’examen de final. T’ho jugaves a una sola carta, tot i que
acudint durant l’agost a la corresponent acadèmia eldera per a
recuperar (“Don Emilio” o “Don Godo”).
COU, selectivitat i a
Alacant, a fer-me mestre a l’Escola de Formació del Professorat
d’EGB, al Tossal, a la vora del castell de Sant Ferran. I entre que
començava i no començava el curs ajudava a vendre llibres de text a
la llibreria “Demos”, de Petrer, o em treia el carnet de conduir.
La carrera de Magisteri em va permetre conéixer molta gent de les
comarques meridionals, participar moderadament en la conflictivitat
sociopolítica i universitària de l’època, viure fora de casa en
pensió o pis d’estudiants, fer amigues i amics i aprendre alguna
coseta per a exercir el bell ofici a què em dedique trenta-huit
anys.
Al 81 vaig reprendre els meus anys escolars, ara com a mestre,
al col·legi de “La Foia”. Seguiren l’institut “Azorín”
(adés alumne, ara professor) i la Facultat d’Educació de la
Universitat d’Alacant. I en eixes estem. Any d’Ensenyar i
Aprendre 2019-20!







