Te´n recordes? Vas dir “me n´aniré si li ho dius al mestre” (1)
Les llengües, totes i tots ho sabeu, no són traduïbles
literalment. La frase amb que encetem l’article en castellà seria
així: ¿Te acuerdas? Dijiste “me iré si se lo dices al maestro”
(2). Si intentes traduir-la literalment al valencià, paraula a
paraula, et quedaria així: «Et recordes? Vas dir “m’aniré si
se lo dius al mestre”». La frase pareix valenciana, però no ho
és. És una suma de paraules valencianes semblants a les castellanes
que oblida l’estructura del nostre sistema de pronoms, que és
bastant distint al castellà.
Efectivament, parlem dels pronoms
febles, això que tant ens ha fet patir als aprenents de la nostra
llengua. És cert que tenen una centra complexitat —dieu-li
complicació diabòlica, si voleu—, però també és cert que,
llevat de brillants excepcions, s’han ensenyat molt malament a
l’escola, a l’institut i als cursos de valencià, en general.
Si
tornem a la frase (1) vos podem asegurar que qualsevol
valencianoparlant de Petrer no alfabetitzat en valencià i que tinga
o tinguera més de seixanta anys, si fa no fa, la diria correctament
sense necessitat d’haver estudiat ni un sol minut de gramàtica
valenciana. Per què? Ben senzill, perquè el nostre sistema de
pronoms, prou més rigorós i divers que el castellà (amb això no
vull dir millor, sinó distint), s’ha castellanitzat al llarg de
l’últim mig segle i les noves generacions no n’han conservat la
genuïtat. El valencià no només s’ha castellanitzat en el lèxic
(“assul”, “tobillo”, “melocotó”, “columpio”,
“atun”…) sinó en les estructures gramaticals, com és el cas
dels pronoms.
Sovint sentim:
*«dieu-s’ho» [pronunciat ‘dieuseu’]
quan hauríem de dir dieu-li-ho [pronunciat ‘dieuliu’]. En canvi
no diem mai «dieu-se això» sinó la correcta dieu-li això.
**«—compre magdalenes? —compra!» Tot i que hauríem de dir,
perquè sempre s’ha dit així i perquè a la nostra llengua no li
agrada la buidor de pronoms, —compra’n! (n’, és a dir, en,
substituïx necessàriament «magdalenes»).
*** «—has explicat a
la mama perquè has arribat tard? —Sí, li lo he explicat». Quan
hauríem de dir —li ho he explicat [pronunciat ‘liueksplicat’]
**** «—has regalat el llibre a les teues germanes? —Naturalment
que lis els he regalat». En comptes de —Naturalment, que els l’he
regalat. Perquè el plural de li és els o los («has de
regalar-los-el»), tant per al masculí com per al femení, però mai
«lis», perquè l’únic lis que tenim en valencià és el nom
d’una planta o el complement nominal d’una cèlebre flor, la flor
de lis. També seria incorrecta la forma «les» referida a les teues
germanes.
Podríem continuar-hi. De fet, hi continuarem en altres
lliuraments. Acabem, però, dient-vos que no vos en refieu ni del
SALT, el popular traductor castellà-valencià. Li hem introduït, al
SALT, la frase castellana (2) i ens ha donat el següent resultat:
«et recordes? vas dir “me n’aniré si se’l dius al mestre”».
Tres errades —«et recordes» per te’n recordes; i «se’l» per
li ho). Un consell: confieu més en la parla viva dels petrerins i
les petrerines d’una certa edat que en les maquinetes de traduir o
en els vostres calcs mentals castellanitzants.
