Després de l’austeritat de la Setmana Santa i del Dissabte de Glòria, començava la Pasqua, i l’alegria que acompanyava els tres dies de mona, una manifestació festiva molt vinculada a Petrer i als pobles veïns. Encara que s’incorporava un dia més perquè era inclòs el dia de Sant Vicent, que corresponia al dilluns següent.
A Petrer, tres eren els llocs més concorreguts per a anar a menjar-se la mona: l’Arenal de l’Almorxó, l’Horteta i Ferrussa. Allí, els més xicotets, juntament amb les seues famílies al complet i amics, i també els joves, jugaven a jocs típics com la corretja, saltar la corda, el mocador, volar el catxirulo i d’altres.
Pujar a l’Arenal costava moltíssim, ja que pujaves 10 passos i retrocedies 5 perquè l’arena estava molt solta. No obstant això, a baixar es tardava molt poc. Baixàvem corrent i era freqüent caure de boca. Era molt divertit.
En el sòl o damunt d’unes pedres s’estenien els mantelets i a disfrutar d’unes bones viandes íntimament relacionades amb estos dies. La gastronomia pròpia dels dies de mona eren les fritades de conill, la truita de creïlles o de faves, la llonganissa seca, l’ensalada d’ou, tonyina i tomaca, i no podien faltar les saboroses i refrescants faves, tot això regat amb bon vi. Els aliments es depositaven ben ordenats en les seues corresponents fiambreres d’alumini, que més tard van ser de plàstic. Després del berenar, es menjaven les típiques mones amb el seu ou al centre i les tonyes, que s’elaboraven estos dies en les mateixes cases i s’emportaven a coure als forns del poble en taulers. L’ou dur s’havia de trencar en el front d’algun amic o conegut, la qual cosa provocava riures i algun cabreig si el colp havia sigut una miqueta fort. Encara que el berenar era a càrrec de les xiques, des de la cistella fins al camp on es menjava la mona els aportaven els xics.
Com bé saben els jóvens d’estos anys, l’època de la Pasqua es caracteritzava pel sorgiment de nombroses relacions de parella. Van ser molts els festejos que van començar durant estos dies i les parelles van durar tota la vida, meravellosos records els d’estes dates. A manera de ritual, els xics demanaven la mona a les xiques que els agradaven i estes, a canvi, els convidaven, preparant-los el berenar, perquè s’assumia que un bon berenar podia enamorar el xic. Després del berenar i una vegada de retorn a Petrer, se solia anar a prendre café als bars del poble que s’omplien de parelles moneres.
La indumentària de Pasqua també era molt pròpia i les xiques solien estrenar la bata monera d’alegres colors, les típiques espardenyes de lona i els mocadors. També se solien cantar cançons tradicionals que acompanyaven tots estos divertiments, com per exemple “De l’Horteta venim”, una de les cançons més famoses i que més s’han cantat a Petrer, entre algunes altres.
La tradició d’anar al camp s’ha vist reduïda amb el pas del temps, i s’ha substituït en molts casos pels viatges aprofitant estos dies. Però en la majoria de les cases de Petrer hui, com sempre, es continuen menjant les mones, a més de freqüentar les cases de camp o anar a disfrutar de l’increïble entorn que tenim a Petrer. Recordar i mantenir les nostres tradicions, hui més que mai, ens fa sentir la unió i la comunitat de tot el nostre poble, el nostre “gran Petrer”, com diu la lletra del nostre estimat pasdoble. L’any passat no vam poder gaudir d’anar als camps i ens vam menjar la mona a casa amb la certesa i esperança que astò passaria prompte. Però enguany i sempre amb precaució, sí que podrem fer-ho. Així que disfrutem d’esta tradició i assaborim eixes viandes tan típiques i d’esta alegria tan pròpia d’estos dies primaverals
