(Explicacions molt curtes d’una paraula o doblet lingüístic)
Por: Jordi Giménez Ferrer. Oficina de Normalització Lingüística
FAENA
1. Treball que es fa per obligació o professionalment. Trobar faena. Una faena ben pagada, però molt pesada. Una faena estable.
2. Ocupació, quefer. Les faenes del camp. No patisques, que la xiqueta no dona faena. Aquella empresa donava faena a mig poble.
3. Lloc habitual de treball. Hui he arribat tard a la faena. A estes hores, de segur que el trobes en la faena.
4. Acció incorrecta o injusta que perjudica a algú, mala passada. Diuen que el soci li ha fet una bona faena.
El mot faena és més antic que el sinònim feina. I al contrari del que se sol pensar, no és un castellanisme. De fet, la va prendre el castellà de la nostra llengua, com es pot vore en la definició de faena en el Diccionario de la lengua española de la RAE.
Font: DNV i Eugeni Reig
