Ha eixit la rambla!
VICENT BROTOS RICO
Amb esta frase tan petrerina, “ha eixit la rambla!”, saludava el meu amic Vicent Olmos a principis del novembre quan es presentava la seua memorable exposició i el magnífic llibre/catàleg que l’acompanya, RÁMLA, que, per cert, estimada lectora, estimat lector, has d’adquirir perquè a més de ser un llibre d’art de molta volada servix per a finançar Sense Barreres. Així que regala’l —o regala-te’l— ara que venen temps de Nadal.
La frase citada, hi torne, ja la vaig escriure fa alguns anys a propòsit d’una presentació d’una revista FESTA… Marcava el ritual d’anar a l’Algoleja —el “meandre” en àrab— a vore córrer el riu d’aigua i fang, ramulles, troncs, algun animal mort, etc. cap a ponent, a desembocar al riu Vinalopó després de rebre aigua dels barrancs del nord-est petrerí i vorejar el poble des de les Coves del riu fins a Cabeçarroba on s’enfilava al riu d’Elda, eixe que ve de Bocairent i desapareix per Elx.
La paraula rambla ve de l’àrab “ramla”, d’aquí el títol de l’exposició i el llibre d’Olmos, RÁMLA. Significa etimològicament “areny”, és a dir, terreny cobert d’arena, tros de riu, eixut o amb corrent d’aigua, amb arena i còdols o cudols, és a dir, cantals arredonits; però també camí o carrer destinat al passeig i obert damunt del llit d’un antic riu (rambla d’Alacant, rambles de Barcelona), fins i tot, fira de bestiar. I, al nostre país, directament, el nom sinonímic de riu (rambla de la Viuda, rambla de Carbonera, rambla del Vinalopó…). La rambla de Petrer és el riu de Petrer, ara més que mai, que porta quasi tot l’any aigua —llevat dels forts estiatge que patim, com està passant en esta tardor—, gràcies a l’aigua cavallera, que fluix lliurement i calmosa, del naixement de Puça, d’ací també el nom de rambla de Puça, i les distintes tabaires —clotades del llit de la rambla on brolla l’aigua—, sense oblidar les aportacions de l’Almadrava, l’Esquinal i la rambla del Badallet que s’encaixa al Pantanet i forma un riuet, que això i no altra cosa vol dir Algurrama, “el riuet”, en àrab.
A Petrer, tradicionalment, se li ha dit també riu —qui ho dubta? O per què diem les Coves del Riu?—. Això de rambla dels Molins deu ser una denominació “eruditoide” en referència al molts molins d’aigua —la força energètica d’un riu, compte!— que trobem al llarg del seu recorregut. Bé, el que podem admirar més aïna són les restes arqueològiques dels esmentats molins. I ja, prop d’Elda, un col·legi que es diu CEIP Rambla del Molins i que en una “superba collonada” té en la porta una maqueta de molí de vent manxec. Hem de suposar que en homenatge a la bona gent que va venir a la nostra terra allà pels anys 50 i 60, perquè eixe molí de vent ben poc té a veure amb els molins del riu de Petrer o rambla de Puça. Així es construïxen les mentides (o inexactituds), les innòcues i les perilloses. N’hi ha tantes!
I ara, refranyer: “s’ha de saber perquè va l’aigua al molí” i un d’escatològic, “a pixar al molí i a cagar a la rambla”, au!
