Nota de prensa/ Per 16a vegada, desenes de persones entre quatre i vuitanta anys, hem ascendit este 22 d’agost des del portell de Catí a l’alt de Guisop, entre Catí, Planisses i el Maigmó, a homenatjar l’escriptor Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) celebrant l’eixida del sol, pel llunyà Puigcampana, en el mateix dia del naixement del novel·lista i gramàtic: va ser la XVI ALBA DE VALOR.
Convocats per L’Ateneu C. Republicà, de Petrer, i el Centre Cultural de Castalla, uns eixint en cotxes des de Petrer i d’altres des de Castalla a la mitja per a les sis. Quasi una horeta caminant, primer per la foscor i al final acompanyats per les primeres clarors, en ha permés assolir el nostre objectiu.
L’acte que, amb els anys ha anat enriquint-se, s’enceta amb el primers rajos del sol enllumenant-nos des de llevant —el Maigmó, la serra de Migjorn, el Sit i la Mediterrània posen el marc paisatgístic, sona la dolçaina i el tabal del Terròs i s’enlaira la Muixeranga de les Valls de Vinalopó: tot màgic, emotiu, corprenedor. Les abraçades i les mirades còmplices es desencadenen, els mòbils cliquegen sense parar.
Després segueixen les paraules valorianes plenes de sentiments i sentits. Carles Durà fa de mantenidor amb un discurs tan intel·ligent com emocionant i oportú: «Valor va dir que la llengua és l’ànima del poble. I nosaltres, ací dalt, amb el sol a la cara i el vent a l’esquena, li responem: “Mestre, la teua ànima rellueix. I nosaltres en som la flama”. Es reivindica la llengua, la cultura, l’ensenyament de qualitat i la dignitat dels ensenyants, la cura del medi territorial, la memòria viva i activa d’Enric Valor.
Hi ha diverses lectures espontànies: tres veus petrerines Anna, Eloïsa, Sílvia verbalitzen textos de Valors. Enguany hem celebrat especialment el centenari d’aquell moment en que la família Valor i Vives es va assentar a Elda com a migrants i com, el jove Enric, resilientment, va fer de la nostra ciutat germana un espai d’aprenentatges i vivències culturals i polítiques que el connectaren amb la modernitat i, fins i tot, la vocació literària.
Precisament, va ser Elda i la importància patrimonial d’Enric Valor el tema central del breu discurs per al brindis final cava, herbero, moscatell, timonet que pronuncià emocionadament Emilio Gisbert, president del grup de defensa del patrimoni elder, Mosaico. La música de la bella Muixeranga, amb l’alçada d’una nova figura per part de la colla muixeranguera de les Valls del Vinalopó, posà el punt i apart de l’acte d’enguany. Apart, sí, perquè dins de 364 dies hi tornarem. De mentres, nosaltres, seguirem estimant i defensant el territori, llegint Valor rondalles, novel·les i treballant pel digne projecte humanístic, ètic i cultural que ell representa, malgrat els despropòsits de molts i moltes dels qui ens governen.
Vicent Brotons-Rico
