Marieta Rico García és una jove eldera, establida a Petrer al costat de la seua parella, “Catxap”, que ha necessitat només 15 mesos per a aprendre a parlar valencià. Una història que es va fer viral en les xarxes socials arran de la seua participació en el concurs “Atrapa’m si pots” d’À Punt.
Marieta, sempre has sigut castellanoparlant, quan naix el teu interés pel valencià?
Quan era una adolescent vaig començar a tenir curiositat pel que era la música en valencià, però era com “aigua que passa i banya”. Era una música que escoltava, era en una llengua més i ja està. La veritat és que no li prestava molta atenció a la llengua, entenia que formava part de l’entorn però que no molta gent la parlava.
Però d’agradar-te la música en valencià a decidir parlar-lo, alguna cosa passaria, no?
Sí, clar. Amb el pas dels anys, alguns amics i amigues que parlaven valencià em comentaven que anaven al metge o a qualsevol establiment i que els demanaven que parlaren en espanyol, fins i tot algun va ser multat pel simple fet de parlar en valencià a pesar que li insistien que ho fera en espanyol.
Eixos comentaris dels meus amics em van portar a plantejar-me el fet que potser no era tan fàcil ser valencianoparlant i vaig començar a investigar sobre la història del valencià com a llengua.
En eixe moment, continuaves parlant en castellà?
Sí, continuava parlant en castellà. Encara més, la meua parella, que és valencianoparlant, em parlava en espanyol perquè no podem oblidar que quan hi ha una persona castellana s’accepta, ja que es considera que és la llengua majoritària, i tots parlen en espanyol.
Aleshores, quin va ser el detonant per a canviar l’espanyol pel valencià?
Quan em vaig quedar embarassada, vaig començar a estar més sensible, pensava que si tot seguia igual el meu fill parlaria en castellà, a més, no em llevava del cap que era una pena que es perdera eixa herència lingüística quan el valencià és una llengua molt bonica que podria desaparéixer si tots continuem parlant en castellà.
Així que un dia li vaig dir a la meua parella, “Catxap”, vull parlar en valencià, vull fer la meua vida en valencià. Encara que, al principi, es va sorprendre, he comptat amb el seu suport en tot moment.
I vas començar a estudiar?
Em vaig posar les piles, un curs exprés, i en 15 mesos vaig començar a parlar valencià.
On vas estudiar aqueix curs exprés?
No vaig anar a cap acadèmia ni a cap centre, va ser a casa de manera autodidacta. Vaig començar a escoltar pòdcasts en valencià d’À Punt i de TV3, vaig donar un canvi, un gir, perquè tot el meu entorn fora o estiguera en valencià així que, per exemple, qualsevol llibre que queia a les meues mans era en valencià.
En eixos mesos, només parlava amb la meua parella que, en ser professor de valencià, m’anava corregint quan cometia algun error.
Quan vas començar a parlar en valencià a tot arreu?
Doncs just l’endemà de nàixer el meu fill, Yuri. No et pots imaginar les “espardenyades” que soltava (rialles). Les dones del meu barri, les meues veïnes de la Foia, em deien “Hala mira, ja s’ha fet valenciana” (més rialles).
A partir d’ací, vaig començar a parlar valencià i fins hui, pràcticament, és la meua llengua.
Sent d’una família castellanoparlant, com van reaccionar els teus pares quan vas arribar parlant valencià?
El meu pare no donava crèdit perquè, quan estava estudiant en l’institut, vaig sol·licitar l’exempció, ja que el valencià era una assignatura que no se’m donava gens bé, sempre suspenia. Així que el meu pare era com si no entenguera res i em va recordar això de l’exempció del valencià. Total, em va soltar una retafila, però entenia que les persones canvien i evolucionen, així que bé, sense cap problema.
Ells no s’hi animen?
No, què va! Però he de reconéixer que ara quan vaig a casa dels meus pares, m’he adonat que de tant en tant solten alguna paraula en valencià i això m’agrada. Per exemple, ma mare, que és molt castellana, li diu al meu fill, com el que no vol la cosa, “gràcies”, “molt bé” o “t’estime”.
La teua història es va fer viral, veritat?
Encara que no t’ho cregues, em vaig assabentar per un cosí que viu a Alemanya que em va cridar per a explicar-m’ho. Tot va ser per la meua participació en el programa “Atrapa’m si pots” d’À Punt que, en la meua presentació, van destacar que havia aprés a parlar en valencià en només 15 mesos.
Per cert, per què vas decidir participar en eixe programa?
Doncs hi vaig decidir participar perquè el propòsit per al nou any, 2023, que em vaig proposar va ser eixir de la zona de confort. Com que soc una persona que no té molta fortuna en estes coses, encara que no crec en la sort, vaig pensar ‘cridaré a vore si em trien per a participar en eixe programa que veig cada vesprada’.
Per a sorpresa meua, quan li vaig contar la meua història a la xica que em va atendre, ràpidament em va contestar que ja era concursant.
Com va ser l’experiència?
M’ho vaig passar híper bé. Tot l’equip, inclòs el presentador, van ser molt simpàtics i molt amables. La veritat és que va ser una experiència molt bonica, vaig aprendre moltes coses que desconeixia de la nostra comunitat autònoma i vaig conéixer moltes persones d’altres pobles.
No vaig guanyar res, però m’ho vaig passar molt bé (rialles).
Finalment, Marieta, ara estàs aprenent a escriure’l, és així?
Així és. En estos moments, m’estic preparant per a presentar-me a l’antic Mitjà que ara és el C1 de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Però he de reconéixer que escriure’l és molt més difícil que parlar-lo, almenys per a mi.
