De rebaixes, bonificacions i instrumentalitzacions
El passat ple de març, i amb molt poca antelació, el PP de
Petrer va presentar una moció per la qual pretenia reduir l’IBI a
les casernes (cuartelillos). Aquesta moció ens recorda a l’ús que
molts li han donat a la política i les institucions: una utilització
exclusivament partidista amb la finalitat de confrontar i dividir,
imposant falsos problemes en comptes de solucionar els reals.
El PP
volia bonificar-los basant-se en una entelèquia per la qual els
definia com un immoble amb activitat econòmica. Aquesta pirueta
legal pretenia encaixar la seua proposta amb la llei d’hisenda
local, que regula els impostos i les bonificacions d’aquest. Però
els cuartelillos, segons el reglament autonòmic d’espais festers
no són un immoble on es desenvolupe una activitat econòmica, sinó
un espai pels espectacles i activitats recreatives que es realitzen a
les festes locals.
En cas contrari haurien de tenir llicència
d’obertura i estar donats d’alta en el cens de l’IAE. Caldria
filar molt prim i transvasar els límits legals per declarar-los com
activitat econòmica. A més a més basant-se en altra llei cadastral
i amb molt bon criteri tècnic, van tipificar el seu ús
“d’espectacle”, no confondre, com volia el PP, amb “sala
d’espectacles” la qual té activitat econòmica. Hi havia
d’altres com residencial, industrial, comercial, esports…, però
espectacles era la millor tipologia, perquè no es pot equiparar a
una vivenda però tampoc a l’ús d’un bar o a un pub, ja que
aquests últims tenen un ús lucratiu i estan registrats en altre
epígraf.
Per tant ni vivenda ni bar: cuartelillo. Quan el portaveu
del PP local declarà que és factible incorporar bonificacions, està
literalment enganyant als festers i generant falses expectatives.
Aquesta proposta d’aprovar-se s’estaria botant la legislació
vigent. I això efectivament me sorprèn, el PP desobeint al marc
legal constitucional!!. Espere que no siga una doble vara de mesurar
i que efectivament el PP s’haja passat al “costat rebel per la
democràcia” i quan tornem a proposar desobeir, per exemple, la
injusta llei Montoro que asfixia la sobirania de les administracions
locals, també practiquen aquesta rebel·lia al costat nostre.
Però
qui no es consola és perquè no vol. Anem a les arrels. Des de
Podem, defensem una fiscalitat justa, equitativa i progressiva i
l’hem donat moltes voltes a la llei i a les possibles excepcions i
bonificacions per a la gent. Però ens hem topat en una legislació
desfasada, feta abans de la crisi i on es beneficiava a les grans
empreses i financeres. L’objectiu és bonificar l’IBI a totes les
famílies que han patit una situació sobrevinguda de pobresa per
culpa de l’atur o la precarietat laboral, també als nostres
majors, amb exigües pensions resultat de les retallades dels governs
del règim, o a famílies amb membres amb discapacitat, a mares soles
o que hi han patit violència de gènere, etc.
Però per fer això
cal desobeir o esquivar obstacles legals i plantejar altres
alternatives, com les subvencions municipals, ja que els impostos, no
admeten més bonificacions que les que n’hi ha per llei.
L’administració pública ha de defensar a tothom però amb
especial atenció als més vulnerables, ja que està afectant uns més
que altres. Els impostos són essencials en democràcia per poder
garantir drets i serveis. El més just és que qui més té que pague
més.
Per això vam votar en contra de la proposta oportunista de la
baixada generalitzada de l’IBI, perquè no estava encaminada a fer
l’impost més just sinó que obeïa a aquesta instrumentalització
de la fiscalitat de la qual fan gala els partits del règim quan més
els interessa. Puc entendre la contrarietat que pot suposar per
alguns propietaris de cuartelillos, igual que em pose i deurien
posar-se ells, en la pell dels altres sectors afectats.
D’aquesta
manera entendríem l’urgència d’unes ordenances justes i
progressives en les quals cadascú aporte segons la seua capacitat.
Cal donar solucions integrals i no parcials. No ens limitem a posar
pegats a les contradiccions d’una llei injusta, intentem tots
plegats canviar la llei.
