22.1 C
Petrel
sábado, 19, septiembre, 2026

Defendre l’1 d’octubre és defendre la democràcia.

Defendre l’1 d’octubre és defendre la democràcia.

La ciutadania de Petrer sempre ha demostrat un compromís amb la democràcia, la llibertat, la fraternitat, el diàleg i la convivència. La detenció de càrrecs públics, catalans, la prohibició d’actes i reunions polítiques, l’entrada de les forces de seguretat en impremtes i en mitjans de comunicació, el segrest de revistes, la prohibició de campanyes polítiques i la irrupció en dependències del govern són actuacions que estan destruint la convivència i les basses constitutives de la democràcia, i que han derivat de facto en un estat d’excepció. Les gents de Petrer mai podrà posicionar-se al costat dels que soscaven i limiten la democràcia.


La situació a Catalunya ens interessa i ens afecta a totes i a tots. L’1 d’octubre no va solament del dret a decidir del poble català. Va també de la democràcia i de les llibertats en tot l’Estat espanyol, del nostre País Valencià i per descomptat de Petrer. L’1 d’octubre no solament està en joc l’exercici del legítim dret a l’autodeterminació del poble català.

És el futur del règim del 78 el que està en l’aire i aleshores una oportunitat per aprofundir en la democràcia i la convivència derrocant a les elits que segueix manant. Per la seua tradició històrica, el poble català ha demostrat que és una nació i que, per tant, té el dret a decidir lliure i democràticament el seu futur i la seua relació amb els pobles que avui conformen l’Estat espanyol. És un dret reconegut per les Nacions Unides, que se li nega. L’exigència del dret a decidir no va contra ningú.

No va contra les classes treballadores o territoris que formen de l’Estat. És un senyal democràtic del respecte i la solidaritat entre els pobles. Enfrontar a uns pobles contra uns altres, com fa la dreta i el feixisme, és la més insolidària de les polítiques. Històricament les llibertats es conquisten i es mantenen exercint-les. El dret de vaga es va conquistar fent vaga. El sufragi universal va ser una conquesta democràtica que va suposar moltes lluites i enfrontaments amb la legalitat de llavors.

Els actuals poders canvien la legalitat i la Constitució quan els interessa, aplicant-se la doble rasadora. Perquè tanta intransigència? No hi ha cap dubte que aquesta majoria que vol decidir preferiria fer-ho d’una manera acordada amb el govern espanyol, però aquest s’ha negat en redó. Dialogar i donar la veu a la ciutadania és la millor manera de resoldre un problema polític. Però al llarg del temps aquest govern ha demostrat el contrari. Existeixen símptomes alarmants de degradació democràtica al nostre País, cada vegada hi ha menys mecanismes de control democràtic del poder; les elits s’enriqueixen a costa de l’empobriment de la majoria; la corrupció ha arribat a nivells insuportables; es legisla retallant drets i ara es vol impedir el dret d’un poble a decidir.


El moviment sobiranista i independentista català és un moviment pacífic, democràtic i republicà amb ampli suport popular que demanda canvis que afavorisquen a la població més afectada per la crisi. Per açò és un aliat de tota la ciutadania dels pobles d’Espanya i dels qui lluiten per a canviar les polítiques del PP i el govern Rajoy.
Cal oposar-se a qualsevol tipus de repressió judicial o policial que puga exercir el govern espanyol contra els qui exercisquen els seus drets democràtics i contra les/els representants i institucions legítimament triades pel poble català. I per descomptat, condemnar les actuacions de l’Estat, com un episodi de repressió i atac a la llibertat, el qual està soscavant els pilars democràtics.

Cal exigir l’aixecament de l’estat excepció imposat de facto i l’immediat reconeixement del referèndum de l’1 d’octubre, com un procés legal i legítim per conéixer la voluntat ciutadana si no volem ser còmplices d’aquest desenfrenat autoritarisme del govern espanyol. D’altra manera, quan ens toque a nosaltres, en passarà com va dir el pastor alemany Martin Niemöller: Primer van venir pels comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després van venir pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era l’un ni l’altre. Després van venir pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir per mi, i per aquell moment ja no quedava ningú que poguera parlar per mi.

Artículo anterior
Artículo siguiente
Salir de la versión móvil