Defendre l’1 d’octubre és defendre la democràcia.
La ciutadania de Petrer sempre ha demostrat un compromís amb la
democràcia, la llibertat, la fraternitat, el diàleg i la
convivència. La detenció de càrrecs públics, catalans, la
prohibició d’actes i reunions polítiques, l’entrada de les
forces de seguretat en impremtes i en mitjans de comunicació, el
segrest de revistes, la prohibició de campanyes polítiques i la
irrupció en dependències del govern són actuacions que estan
destruint la convivència i les basses constitutives de la
democràcia, i que han derivat de facto en un estat d’excepció.
Les gents de Petrer mai podrà posicionar-se al costat dels que
soscaven i limiten la democràcia.
La situació a Catalunya ens interessa i ens afecta a totes i a
tots. L’1 d’octubre no va solament del dret a decidir del poble
català. Va també de la democràcia i de les llibertats en tot
l’Estat espanyol, del nostre País Valencià i per descomptat de
Petrer. L’1 d’octubre no solament està en joc l’exercici del
legítim dret a l’autodeterminació del poble català.
És el futur
del règim del 78 el que està en l’aire i aleshores una
oportunitat per aprofundir en la democràcia i la convivència
derrocant a les elits que segueix manant.
Per la seua tradició històrica, el poble català ha demostrat
que és una nació i que, per tant, té el dret a decidir lliure i
democràticament el seu futur i la seua relació amb els pobles que
avui conformen l’Estat espanyol. És un dret reconegut per les
Nacions Unides, que se li nega. L’exigència del dret a decidir no
va contra ningú.
No va contra les classes treballadores o territoris
que formen de l’Estat. És un senyal democràtic del respecte i la
solidaritat entre els pobles. Enfrontar a uns pobles contra uns
altres, com fa la dreta i el feixisme, és la més insolidària de
les polítiques.
Històricament les llibertats es conquisten i es mantenen
exercint-les. El dret de vaga es va conquistar fent vaga. El sufragi
universal va ser una conquesta democràtica que va suposar moltes
lluites i enfrontaments amb la legalitat de llavors.
Els actuals
poders canvien la legalitat i la Constitució quan els interessa,
aplicant-se la doble rasadora. Perquè tanta intransigència?
No hi ha cap dubte que aquesta majoria que vol decidir preferiria
fer-ho d’una manera acordada amb el govern espanyol, però aquest
s’ha negat en redó. Dialogar i donar la veu a la ciutadania és la
millor manera de resoldre un problema polític. Però al llarg del
temps aquest govern ha demostrat el contrari. Existeixen símptomes
alarmants de degradació democràtica al nostre País, cada vegada hi
ha menys mecanismes de control democràtic del poder; les elits
s’enriqueixen a costa de l’empobriment de la majoria; la
corrupció ha arribat a nivells insuportables; es legisla retallant
drets i ara es vol impedir el dret d’un poble a decidir.
El moviment sobiranista i independentista català és un moviment
pacífic, democràtic i republicà amb ampli suport popular que
demanda canvis que afavorisquen a la població més afectada per la
crisi. Per açò és un aliat de tota la ciutadania dels pobles
d’Espanya i dels qui lluiten per a canviar les polítiques del PP i
el govern Rajoy.
Cal oposar-se a qualsevol tipus de repressió judicial o policial
que puga exercir el govern espanyol contra els qui exercisquen els
seus drets democràtics i contra les/els representants i institucions
legítimament triades pel poble català. I per descomptat, condemnar
les actuacions de l’Estat, com un episodi de repressió i atac a la
llibertat, el qual està soscavant els pilars
democràtics.
Cal exigir l’aixecament de l’estat excepció
imposat de facto i l’immediat reconeixement del referèndum de l’1
d’octubre, com un procés legal i legítim per conéixer la
voluntat ciutadana si no volem ser còmplices d’aquest desenfrenat
autoritarisme del govern espanyol. D’altra manera, quan ens toque a
nosaltres, en passarà com va dir el pastor alemany Martin Niemöller:
Primer van venir pels comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era
comunista. Després van venir pels socialistes i els sindicalistes, i
jo no vaig parlar perquè no era l’un ni l’altre. Després van
venir pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després
van venir per mi, i per aquell moment ja no quedava ningú que
poguera parlar per mi.
