Una altra «Nit de Sant Joan»
Teclege esta “rella de records” a poques hores de la màgica
Nit de San Joan, la de les fogueres solsticials, la dels encanteris i
enamoraments, la que saluda el ja arribat estiu meteorològic amb
revetles i coques; o rotllos amb gelat, com fem a Petrer. Sí,
perquè, “Nosaltres el petrerins”, ja anticipàrem les fogueres
estiuenques a la Nit de Sant Antoni, demostrant així la nostra
antigor antropològica. Però no, no dissertaré sobre la dicotomia
Sant Antoni/Sant Joan. Hui vos oferiré un paperet sobre “La Nit de
Sant Joan”, el Musical —Oh yeah!—.
Una enorme festa escènica
que amb bona música, tan bella com alegre i divertida, em va
permetre, en els inicis dels huitanta, viure la Nit de Sant Joan de
la mà de l’extraordinari grup de teatre català “Dagoll Dagom”,
a partir d’un text de Miquel Obiols i, sobretot, de les melodies i
les lletres de l’inigualable, l’insuperable, l’insubornable
senyor Jaume Sisa! Aquell espectacle, que vaig disfrutar en directe
tres vegades —una en català, a Alacant; i dos en castellà, a
Granada i Elda—, em va enamorar i impactar tant que, des de
llavors, fa més de trenta-cinc anys, quan em ve de gust, em munte la
meua particular Nit de Sant Joan: al juny o al novembre; faça calor
o fred; ploga o bufe el vent; sol o en companyia… I esta és la
meua invitació.
Lector, lectora, entra a Spotify, o qualsevol altra
plataforma musical, clica “Nit de Sant Joan” i prepara’t per a
l’espectacle sonor. Canta l’himne santjoaner, viu les aventures
del Bombero Joan, fes de cabareter amb el Gran Jordiet, balla un
“canto arrimao” amb “Te esperaré el domingo” , pega-li a la
coca, marca’t un vals elegant o un rock & roll clàssic amb el
Macari, deixat seduir pel “Follet Trapella”… «Doneu-me
xampany, que és la nit més curta i el dia més llarg!».
