VACUNAR-SE
Estem immersos en una campanya de vacunació de proporció
gegantines. Al llarg del 2021 ens vacunarem milions d’ésser humans
contra el coronavirus. Cal desitjar i exigir que arribe a tots els
racons del món, que la pobresa no siga un obstacle per accedir al
dret a ser vacunats.
En estos dies m’han vingut al cap les “meues”
campanyes de vacunació. Les evoque sense cap ànim de rigor i
certesa: les evoque i prou. les pràctiques inoculatòries del sèrum
de les vaques malaltes de pigota o verola que el metge Edward Jenner
va establir a finals del segle XVIII com a definitives per a sanar —o
prevenir— la malatia de la verola en els humans són l’origen de
les vacunacions. L’alacantí Francesc X. Balmis i Berenguer
organitzà als inicis del XIX la mítica expedició des d’a Corunya
a Amèrica de xiquets infectats de pigota per a vacunar la població
de les colònies del Regne d’Espanya.
Passaren anys i panys, i al
1944 s’encetaren les vacunacions massives a Espanya: contra la
pigota i contra diftèria. Més tard s’afegiren la pallola, la
tisi, la poliomielitis, etc. Jo les associe totes a l’escola i en
tinc un record especial de quatre: la de la “pòlio” perquè
alguns xiquets o xiquetes de la meu generació no foren vacunats i
quedaren coixos per a tota la vida; la de tisi o tuberculosi perquè,
si no vaig errat, s’administrava amb un terró de sucre i la de la
pigota perquè era la més cridanera, s’administrava causant una
ferida en el braç amb un tiralínies, els dos tallets evolucionaven
cap a una pupa costrosa que oscil·lava entre la grandària d’una
llentilla i d’una moneda d’euro.
Algunes eren tan vistoses que es
cobrien amb gasetes i esparadrap o amb una mena de gabieta feta amb
tela metàl·lica per evitat que s’escorxaren. Entre els xiquets
del meu temps era motiu de prestigi desenvolupar un reacció vacunal
com estes, que acabava deixant una evident cicatriu redona en el braç
esquerre de molta gent, que encara lluïm.
D’adult també m’he
vacunat, però sense la mística de la infància: un bac amb la bici
per una senda de cabres i ovelles va fer que em posaren la de la
ràbia o antitetànica i la meua condició de projecte d’ancià
m’ha dut a què des que tinc seixanta anys em pose la de grip totes
les tardors. Ara espere l’anticoronavirus en candeletes.
