COMARCA: UNA TRILOGIA- i III
Un de Petrer.- Quina meravella el Gran Cañón del Colorado! Jo.-
I què em dius de la serra de Salines? Un de Petrer.- On està? Jo.-
A Nuevo México. Descobrir la comarca en tota la seua dimensió m’ha
dut —i continua duent-me encara— anys i panys. Ho diré amb
claredat: jo vaig començar a fer-me amb la dimensió d’aquest
territori que va del naixement del Vinalopó al Carxe quan vaig
decidir pedalar carreteres locals, camins rurals, pistes forestals i
sendes, és a dir, fa quasi trenta anys, amb la meua BTT.
Llavors, el
meu petit món local s’eixamplà a un altre “petit/gran món”
de dimensió humana, fàcilment abastable, ric en paisatges,
paisanatge i referents emotius. Cada camí, cada poble, cada partida
rural, cada paratge, cada raconada, cada barranc, cada cim… eren
una aventura, sovint col·lectiva —la penya ciclista—, però
també, a vegades, estrictament individual. Primer va ser l’entorn
petrerí, del qual no parlaré perquè és tan conegut com bell i
exigent pel que fa costeres i muntanyes.
Les fites em duien a
Castalla, Agost i a les planures de Saix i Villena, per un costat, i
Monòver i Novelda, per l’altre. Elda m’ensenyà camins cap a
Monòver, Novelda i Salines (les raconades de la Camara). Els meus
anys d’estiueig al Camp de Monòver em permeteren conéixer
l’increïble entorn emmarcat per la Romana, els dos Fondons,
l’Alguenya, el Pinós i Salines.
Tinc el record de l’eixida
solitària de cent quilòmetres per fer la Múrcia que parla
valencià. Hui seguim explorant i trescant estos espais, amb ascensos
com els de la serra de Salines, la serra de Crevillent, el Carxe, la
serra de Salines o el barranc de Caseta, i inenarrables gatxamigues.
Últimament hem mirat cap al sud-est: Asp, fins al mateix pantà
d’Elx, s’ha fet també destinació obligada; sense oblidar el
Rebolledo per Sant Pasqual d’Orito. Les meues retines s’han
amerat d’una riquíssima diversitat paisatgística i, alhora, les
papil·les gustatives també han fet grans descobertes en bars i
restaurants pròdigs en esmorzars de la terra i ulteriors dinars de
plats ben nostrat. I la gent , què vos he de dir de la gent? La bona
gent del Vinalopó que encara es coneix pels sobrenoms.
