Jorge Brotons. Les tres P d´un escriptor
Jorge Brotons Navarro, nascut a Petrer, el 1965. És fill de
Conrado Brotons Pla “el metge” i Carmen Navarro Quiles, net
d’Hipólito Navarro Villaplana “Guitarra” i Matilde Quiles
Pérez “la Carrasca”, i de Conrado Brotons Planelles i Asunción
Pla Peral “la Rollera”. Quan era un xiquet, Jorge i el seu germà
Xavier, recorden al seu iaio, el tio Guitarra, que va ser president
de l’ Unió de Festeigs i directiu de l’UNDEF:
-Els dies previs a
la festa de Petrer, en la vella casa del carrer Leopoldo Pardines hi
havia mobilització general per a què tot estiguera a punt per als
convidats -familiars, amics i compromisos de mon iaio, i les
cuineres de reforç, que venien de la Font de la Figuera-, inclosa
l`elaboració d’abundants rollets, malenes i sequillos. El cas és
que en festes la casa se convertia en un autèntic quarter general i
sempre estava plena de gent, molts dels quals eren festers que
passaven a fer-se una reconstituent faceüra o a descansar un poc
entre acte i acte-. (Xavier, 2016:131).
Jorge Brotons és un autor polifacètic, els seus interessos es
diversifiquen entre el món de la poesia, de la pintura i del circ,
l’admiració i la polémica sobre un interessant personatge va
originar la creació d’un grup: Ateneu d’Amics d’Antonio las
Vegas. Sense voler polemitzar, cal dir que també s`ha dedicat a
meravellosas receptes de cuina. Reside a Barcelona, vinculad a
Vilanova i la Geltrú, ciutat a on no pot prescindir de la
mediterrània. La faceta cultural de Brotons és poc coneguda per el
veïnatge de Petrer, aprofitem aquest traball literari per a
donar-lo a conéixer.
La seua poesia naix de l’encontre de la
nostra tradició poètica, amb referents de fons com Vicent Andrés
Estellés o Ausiàs March, amb l’univers pictòric de la seva
expressió plàstica, convertint el seu llenguatge en una mena de
llenç on s’expressa una visió crítica i cítrica, expressada a
través d’una sornegueria irònica, amb una plasticitat visual a
través de la paraula escrita. Els critics diuen que són poemes per
ser contemplats i que obren una perspectiva visual que posa en dubte
l’ordre moral amb què la quotidianitat pretén presentar-nos el
millor dels mons possibles.
Ha publicat els llibres de poesia: El
Tiempo raro (El Cep i la Nansa, 2003), La Raó de les
sèquies (Afers, 2006), Bloc al Circ (5é Certamen
Clara Alzina, 2007), Hoy era martes (Papers de Versàlia,
2008) i Verb de Continuïtat (Curbet editors, 2015). També
ha publicat diverses plaquettes a Papers de Versàlia i a les
revistes Reduccions i Kafka. És autor dels llibres infantils Helena
de Troia (Dèria editors, 2007) i A la cuina amb les tres
bessones (Salsa Books / Cromosoma, 2005). Inquietuds culturals,
que a Brotons li custòdia amb al món de la divulgació i l’edició,
a través de Dèria editors, de la qual és soci.
Com a
pintor ha realitzat exposicions a Taller Arimón (Barcelona, 2008),
Art & Breackfast (Màlaga, 2018) i Art & Cuestion (Madrid,
2019). A La insolència Que Ens Queda (Col.lecció_alabrate,
112), hi trobem aquest Brotons que escampa la seva veu de pintor amb
el traç de la mirada del poeta, convertint el text en una pintura on
experiència vital i construcció de llenguatge esdevenen
l’insolència amb què l’autor retrata el món amb una expressió
entre la lírica i una ironia mordaç. I per acabar, part de un
reportatge del Diari de Sabadell, (08.11.2008), que anem a
transcriure una part, interessant diàleg en castellà del periodista
A. Holgado amb Jorge Brotons: “Escribimos -admite el poeta- por las
ausencias, para llenar el vacío o curar heridas”. “Escribir es
una final radical de la experiencia de leer y escuchar a los demás.
No sabría decir por qué se hace”. Reflexiona.
Él es de llevar
libreta a mano, para que cuando llegue la inspiración le encuentre
trabajado, y anota los hallazgos (…) es psicólogo y trabaja en el
departamento de Serveis Socials del Ayuntamiento desde hace once
años. Tiene muy claro que de la poesía “sacas muy poco pero da
grandes satisfacciones”, y señala a los blogs como un nuevo
espacio de comunicación absolutamente libre: “Van a transformar
las relaciones, la política y la cultura”.
En estos días, Jorge
Brotons ha presentado su último poemario, Hoy era martes, en Sant
Cugat y Terrassa, un volumen con el que su voz alcanza profundidad
sin perder lirismo ni lucidez. En cualquier caso, todos los autores
pulen y barnizan al poeta nuevo, a la nueva voz del lenguaje. “Somos
deudores de quienes nos han dado el lenguaje: padres y lecturas. Y
tenemos una responsabilidad”, señala y se sorprende sobre el
mecanismo extraño que nos hace participes de un idioma y de la
utilización que éste, a su vez, hace de nosotros.
“No sé cómo
se escribe. En cualquier caso, las palabras y los versos se convocan,
y en el momento más inesperado acuden”, certifica y sentencia: “El
poema, si tiene que llegar, llega”. Se ha dicho de la poética de
Brotons que es una búsqueda de una identidad en un bosque de raíces
derramadas. “Me gustó esa definición -reconoce- porque es cierto
que tengo muchos lugares de referencia: mi pueblo natal, Petrer,
Vilanova, Sabadell, Barcelona… Estoy en Continuo movimiento”…-.
I per acabar, anem a desxifrar el titol del article, les tres P
d’un escriptor: Preterí, Poeta i Pintor.
