Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua que se celebra hui, 22 de març, volem recordar una tradició artesanal que va donar identitat a Petrer durant diversos segles i que a més va servir perquè el nostre poble fora reconegut per la producció de peces de fang que servien per a transportar, contindre i beure aigua.
L’Ajuntament d’Agost, poble germà de Petrer per molts motius, però principalment perquè la cantereria dels dos pobles està íntimament lligada, recentment va llançar una iniciativa per a posar en valor l’ús del botijó coincidint que està en perill d’extinció i va ser fins fa poc de temps un element de la vida quotidiana dels nostres pares i iaios. Els botijons són sostenibles, ecològics i respectuosos amb el medi ambient.
La producció ceràmica de Petrerha sigut molt variada però el botijó sempre va ser un senyal d’identitat del nostre poble igual que ho va ser i continua sent d’Agost.L’arribada del ferrocarril va permetre als canterers ampliar les seues mires i poder vendre en molts llocs del territori nacional, però l’arribada de l’aigua corrent, del plàstic i de les neveres va acabar per recloure els utensilis de fang en quasi objectes de museu.
Al costat dels usos més coneguts que se li han donat a l’aigua al llarg de la història a les comarques del Vinalopó (abastiment humà, regadiu per a les terres, ramaderia, molins…), un ús fonamental en alguns pobles d’esta zona geogràfica va ser el que va donar origen a una artesania canterera que va permetre mantindre una activitat econòmica de marcat renom per la seua qualitat, quant a l’obra fabricada.
L’aigua està íntimament lligada a la cantereria de Petrer, ja que la seua característica més important és que es tracta d’una producció dedicada principalment a la fabricació d’objectes de fang per a l’ús quotidià i, concretament, a la fabricació d’obra relacionada amb l’aigua: botijons, cànters, botelles…
L’existència d’un mercat local, de matèries primeres –argila, aigua i llenya– i la tradició artesanal, que comença a Petrer l’any 1655, es troben en la base de l’artesania canterera d’estes poblacions, una activitat pròpia de la societat preindustrial íntimament lligada a les comunitats agràries, des del segle XVI fins a mitjan XX.
Les especials propietats de l’argila local –molt porosa– feien que els botijons transpiraren i que, per tant, refrescaren l’aigua. D’altra banda, s’ha de destacar la importància de l’element líquid per a l’elaboració del fang. L’aigua s’utilitza com a aglutinant o dissolvent de l’argila, és a dir, per a la neteja o mescla de la matèria primera transformada.
La cantereria considerada com una producció preindustrial que es realitza principalment dintre d’un model de societat rural, de base agrària i d’economia de subsistència, té en tot el territori valencià durant la primera meitat del segle XX un auge notable a conseqüència d’una sèrie de factors, entre els quals destaquen l’augment demogràfic, però a més, l’increment de la producció canterera va ser possible perquè es van mantenir molts dels usos i costums de tradició rural en amplis sectors de la població urbana que, a més del seu menor preu, valoraven molt les qualitats dels productes de cantereria davant de recipients realitzats amb altres materials.
L’origen, desenvolupament i expansió de l’activitat canterera a Petrer no és fruit de la casualitat. A Petrer, l’existència de jaciments d’argila, aigua en abundància i zones boscoses de les quals es podia aconseguir l’aprovisionament de llenya per a l’abastiment dels forns, va possibilitar el naixement d’un procés de treball basat en la producció d’objectes de fang.
L’aigua, juntament amb l’argila, l’aire i el foc, són els quatre elements naturals imprescindibles en tot procés de cantereria. Les matèries primeres utilitzades en l’elaboració dels objectes de fang tenien gran importància pel que fa a l’acabat del producte. De les varietats de la matèria primera, la seua bona utilització i correcta cocció depenia del fet que l’aigua continguda en eixos recipients fora més o menys fresca.
L’argila s’extreia dels jaciments de Saleres i l’Almadrava. Per a elaborar el fang en el piló es depositava una càrrega d’argila juntament amb l’aigua i la removien fent un fang molt líquid anomenat “gacha”. A l’operació de mesclar l’argila amb l’aigua se li deia colada i les basses s’omplien després d’haver repetit diverses vegades esta operació.
A Petrer, per a fer el fang, fins que no va haver-hi aigua corrent, esta es portava a les cantereries en pipes o botes que es transportaven en els carros des del xorro de l’aigua, lloc també conegut com laFont del Pessic. La cantereria Román agafava l’aigua de dos pous situats a Quatre Vents que contenien aigua de la mina de la Benvinguda. La pipa, una vegada en la cantereria, es buidava en el piló.
La llenya de pi i matoll (romer, tomello, argilaga) que s’utilitzava per a la cocció de la ceràmica en els forns àrabs contribuïa que l’aigua fora més neta i fresca i que tinguera bon gust. La sal també era un element essencial en l’elaboració del fang, ja que el to blanc brillant amb el qual eixien les peces era degut a este mineral. Al mateix temps feia que els atifells (“cacharros”) foren més porosos, i la seua permeabilitat permetia que els recipients destinats a contenir aigua, sobretot els botijons, sumaren (“rezumaran”) i feren l’aigua més fresca.
