Fonamentalment, es podrien distingir dos tipus bàsics de lector –bàsics i extrems–: el que busca en el llibre –en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la– un viatge al món de les grans fantasies humanes, i el que pretén, a través d’ell, i a través de l’escriptor, acostar-se a un enteniment més subtil i net del món que l’envolta. Existeix, també, el lector professional: el que llegeix per vocació o per obligació, crític i historiador de les lletres, que per bé que en el fons participa del caràcter d’un dels altres dos, es veu embarcat en una aventura distinta, moltes vegades encegadora de la sensibilitat ingènua i de l’entusiasme espontani del lector corrent.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. Segur que molts de vosaltres vos heu vist reflectits en els dos primers tipus de lectors que descriu Fuster. Els lectors d’evasió i els lectors de literatura profunda o compromesa, les dos formes ben diferents però igualment d’atraients.
