JORDI GIMÉNEZ FERRER. Normalitzador Lingüístic
Defecte, originàriament, deuria voler dir tant com dèficit i només això: una mena o altra de dèficit. La idea de defecte és oposada i simètrica a la idea d’excés: “pecar per defecte o per excés”. Resulta curiós, tanmateix, que, de tota manera, també la majoria dels excessos acostumen a rebre, en el llenguatge usual, la qualificació de defectes. Mancança i sobreabundància són, de vegades, i en termes contradictoris, equivalents. “Pecats”: ja ens ho fa dir la frase feta.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos
Explicació molt clara i il·lustrativa del savi de Sueca. Per arredonir només li faltava dir, com Aristòtil, “En el terme mitjà està la virtut”.
