LA RELLA DAMUNT ELS RECORDS
“¿Quién me ha robado el mes de abril?”
Convidat amablement
pel bon amic Luis Rico, director d’EL CARRER, encete amb este article una sèrie
d’escrits que amb freqüència mensual apareixeran al setmanari municipal.
Gràcies per l’oferiment.
La columneta durà
com a títol genèric “La rella damunt el record”, fragment d’un vers del poema
“He mirat aquesta terra”, de Salvador Espriu, que ha fet famós el cantant
valencià Raimon. L’estrofa on s’inserix diu així:
Mentre m'envelleixo
en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Els quatre versos
expliquen perfectament la intencionalitat de tot allò que expressaré en estes
línies: una visió, des dels anys acumulats, del passat. Nostàlgica o no. Quan
amb la rella del pensament remous el bancal dels records pot passar de tot.
En este primer seré
tòpic, parlaré de la primavera. Abril, a mi, em sembla el mes primaveral per
excel·lència. Se sol lligar a la Setmana Santa i a Pasqua, tot i que a voltes,
com enguany, estes festes llunars s’anticipen. Eixos dies que s’enceten el Diumenge de Rams —“Qui no estrena, no té
mans”—, al qual seguix la Setmana de Passió, que en els temps foscos de la
Dictadura Nacionalcatòlica es caracteritzava pel dol civicomilitar imposat i
que, avui dia, és una perpètua emissió televisiva amb personatges del “Kukluxklan”
que passegen ídols de fusta, com diu un amic meu d’Alabama. Tot acabava en els
tres dies de Pasqua amb mones, cançonetes i xiques guapes —moneres— que ens
invitaven a berenar i a saltar a la comba. Ah, i una obligada malaltia que
indefectiblement apareixia en ma vida: mai no sabré si era astènia primaveral,
tifus o depressió adolescent… “¿Quién [coño] me ha robado el més d’abril?”,
que diu don Joaquín.
