LA LLENGUA DE LES PETRERINES
Vicent Brotons Rico
Nominar el temps és imprescindible. Totes les llengües tenen les seues particularitats denominadores que, segons alguns estudiosos, influeixen en la manera de percebre el pas del temps —el passat, el present, el futur—. Jo no entraré a fons en això, però sí que vos aportaré alguns suggeriments per ser precisos en els nostre usos lingüístics “cronològics”.
Vivim al segle XXI, i no al “sigle”; Fem anys i no “complim anys”, així que celebrem els natalicis o aniversaris. Tenim una forma genuïna de felicitar eixe dia: Per molts anys!
L’any o el període anual que estem és enguany, tot i això podem dir este any, sense cap problema. El castellà té també la forma equivalent “hogaño” en oposició a “antaño”, que nosaltres diem antany; certament que la utilitzem menys que enguany.
I les estacions de l’any? Ho direm amb refranys: «la primavera passa lleugera»; «En l’estiu la figa és per al piu»; «la tardor porta tristor» i «Nit clara d’hivern, a l’endemà dia d’infern». Algunes consideracions: «“Otonyo”/”otoño” “és paraula moderna, presa del castellà en el llenguatge parlat, però no usada en el literari. El seu sinònim català corrent és tardor, i més poètic autumne». (DCVB) Podem denominar-lo també primavera d’hivern en simetria a primavera d’estiu, que eren les formes que utilitzaven tradicionalment els nostres llauradors. Compte amb l’escriptura d’hivern, amb h i sense n després de la i.
El mesos de l’any han patit en els últims anys uns processos castellanitzadors bastant notables. Seguim amb el refranyer: «al gener tanca la porta i encén el braser» (popularment sentim la pronuncia “giner”); «sol matar més el febrer que el carnisser»; «quan el març trona, l’ametla és bona»; “Abril i senyors, tots traïdors»; «Tots els lletjos es casen pel maig» (res de la moderníssima forma de “mayo”); «Al juny, la falç al puny» (ni “junio” ni “juni”); «Pel juliol, pobres dels qui estan al sol» (inadmissible la forma “julio”, pronunciada amb “j” castellana); «Per l’agost, a les set ja és fosc»; «Pel setembre, vi per vendre» (però mai “septembre” o “septiembre”); «L’octubre fred, mor el cuquet»; «Si pel novembre trona la collita serà bona» (en cap cas “noviembre”); «Qui el desembre acabarà, any nou vorà» (ni “decembre” ni “diciembre”). I recordeu, el mesos de l’any no s’escriuen mai amb majúscula (excepte a principi de text o després de punt, és clar).
Partim l’any amb 12 mesos i en poc més de 52 setmanes. Cada dia té un nom que es repetix cinquanta-dos o més voltes a l’any. Diem dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. Evitem però el plurals “dillunsos” i “dijousos” (eh que ningú diu “dimecresos”?); pronunciem dimarts amb –marts final i no amb –matx.
És hui. El dia anterior va ser ahir i el que vindrà, demà. L’anterior d’ahir, despús-ahir i el posterior de demà, despús-demà. Sempre estem en el dia anterior aoghrdgrtg qualsevol esdeveniment, és a dir, en la vespra («Qui no té la vespra, no té la festa»).
Ens alcem de matí, de bon matí o de matinada —o a mig matí—, és a dir, matinem o no. El sol ix i es pon (però mai, “es posa”). De les 12 a les 15 hores és el nostre migdia o migjorn; a partir de llavors, la vesprada (formes populars «esprà“, “vespra”); quan comença a fosquejar, a poqueta nit; la nit i la mitjanit.
I el dia es dividix en hores, que ja ens hem aficionat a dir-les a la castellana, és a dir, amb “nostàlgia del passat” (“tres i quart”, ja han passat les tres i mirem cap arrere per dir l’hora). Les antigues petrerines, sàvies i esperançades, les deien escoltant les campanades de la torre de l’església: “un quart per a les quatre” (una campanada); “la mitja per a les quatre” (dos campanades, una per quart, dos quart fan mitja hora, no?); “tres quarts per a les quatre” (tres…). És el que aconsella un valencià genuí: «un quart de/per a les quatre».
Vosaltres maneu amb el vostre temps; jo em limite a suggerir-vos maneres de dir pròpies, tradicionals, genuïnes i normatives.
A Petrer, dimarts de Santa Bibiana al desembre de 2021, sent la mitja per a les dos de migdia d’un dia càlid de la primavera d’hivern.
