Por: Jordi Giménez
“L’amor? Una invenció del segle XII!” La frase –promulgada, si no vaig errat, per un erudit ben respectable, podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens.
És clar que sempre hi ha hagut “amor”, una forma o altra d’“amor”, lligant les parelles humanes: sempre o gairebé sempre. I no hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara anomenem “amor” és una creació dels trobadors provençals (del segle XII). Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’“amor” s’ha escampat i arrelat gràcies a la literatura. L’home occidental, l’“europeu”, i la dona, durant segles, han estat fent l’amor, s’han enamorat, al dictat dels poetes: sense adonar-se’n, naturalment, i sense haver-los llegit.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos.
L’ideal de l’amor romàntic, que encara en el segle XXI, perdura en sèries, cinema, literatura, fins i tot en programes com “First Dates”, té ja nou segles, abans i tot que Jaume I vinguera a Petrer allà pel 1265!
