Va ser un 21 de maig de 1908, fa ara 112 anys, quan un grup de llauradors es van reunir en el número 15 del carrer Major, amb la presidència de Joaquín Verdú Poveda, i iniciaren amb este gest la manifestació solidària més important ocorreduda fins a eixe moment al poble de Petrer.
Estos llauradors propietaris van agrupar els seus escassos capitals baix d’un ideal, l’ajuda mútua, i van fundar el Sindicato Agrícola i la Caja Rural de Ahorros y Préstamos de Petrel. Este va ser també l’origen de Caixapetrer, una entitat creditícia convertida hui en un símbol tant a Petrer com a Elda. Els inicis no van ser fàcils; il·lusió i economia es donaven l’esquena. Tampoc acompanyaven les imposicions legals, ni la sequera, ni les plagues. Però l’auxili comú és una estratègia guanyadora, i el sindicalisme prompte va aconseguir resultats a Petrer. L’entitat es va consolidar en accions de crèdit i finançament, al mateix temps que va conferir a la classe agrícola les ferramentes de producció òptimes per a obtindre un fruit amb garanties, prestigiós en els mercats comarcals.
La industrialització i l’èxode rural no van afligir l’entitat, que va saber adaptar-se, ara, amb el qualificatiu de Cooperativa per la Llei de Cooperació de 1942 per la qual el conegut per tots com el Sindicat passava a ser a partir d’este moment Cooperativa. La qualitat dels vins, olis i fruita seca atresoren el saber fer dels socis cooperativistes al llarg de la seua història secular.
Unida al que en el seu moment es va denominar la Hermandad de Labradores y Ganaderos està la imatge de Sant Isidre Llaurador que va ser adquirida per a ser venerada donat els orígens agrícoles del nostre poble. Va ser un 15 d’abril de 1943, festivitat del sant, fa ara 79 anys, quan en un assolellat dia es va beneir solemnement la seua imatge que des d’eixe mateix moment es troba en l’ermita de Sant Bonifaci. La imatge de Sant Isidre està íntimament lligada a la comparsa Llauradors des del mateix moment de la seua fundació en 1946.
Durant la seua primera centúria, l’esperit cooperatiu ha sigut la millor herència que els socis han llegat als seus fills, nets i besnets. La protecció recíproca i l’afirmació de l’aspecte local, han sigut els pilars del cooperativisme agrari a Petrer, la qual cosa ha conformat un patrimoni col·lectiu que tot el poble té l’oportunitat de servir i de valdre.
Hui, més que mai, la Cooperativa Agrícola enfoca el seu futur des de perspectives que li permeten mantindre’s i continuar creixent, amb el suport de l’agricultura, però també de l’agroindústria i del comerç.
Les persones que han passat per aquesta entitat, des de sempre, han posat tot el seu esforç a alçar-la i consolidar-la, desitgem que continuen desenvolupant la seua labor i que el cooperativisme es mantinga sempre viu i present al nostre poble.
El petrerí Xavier Amat Montesinos, doctor i professor de Geografia Humana en la Universitat d’Alacant, va coordinar, en 2008, un magnífic llibre sobre el cooperativisme agrari a Petrer en el qual recull la història d’esta emblemàtica i més que centenària institució. Totes les persones que van donar vida i van fer gran esta institució apareixen en este estudi fonamental per a conéixer els nostres orígens agrícoles i el respecte que encara hui tenim per esta activitat primària que va donar vida i treball a tot un poble. El seu títol, Tierra, créditos y agua: el cooperativismo agrario en Petrer, 1908-2008, una publicació que parla d’allò nostre i dels nostres i que està a la vostra disposició i podeu descarregar gratuïtament en la plataforma digital bbliopetrer.petrer.es i que també podeu consultar en les dos biblioteques municipals de Petrer.
