Renaixen l’esperances
La manifestació d’aquests dissabte 18 de novembre, on més de
60 mil persones vam clamar per un finançament just per al País
Valencià i per tant per a una major capacitat d’autogovern dels
valencians i valencianes, podria esdevenir un punt d’inflexió.
Fins ara, a dos anys i mig de govern del Psoe i Compromís, el
panorama autonòmic s’havia caracteritzat per l’absència
d’iniciatives col·lectives per revertir les polítiques de
desvertebració, desmantellament i saqueig perpetrat al nostre
territori per part del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.
La
desmemòria que patim, induïda conscientment, és força potent però
cal recordar que aquest partit va intentar reduir a la mínima
expressió el nostre autogovern, intentant minimitzar la nostra
llengua, cultura i tradicions com a poble, balafiant en inversions
innecessàries, debilitant les nostres competències autonòmiques,
com l’educació, la sanitat, o els serveis socials i botant- se el
nostre xicotet i estomacat marc jurídic: l’estatut d’autonomia.
El pitjor de tot és que el PP valencià damunt ho va fer furtant a
mans plenes i amb total impunitat.
La majoria dels seus representants
que van governar la Generalitat Valenciana durant els últims 20 anys
han sigut imputats, processats i condemnats i molts d’ells romanen
en la pressió per delits relacionats amb corrupció. El
desallotjament del PP del govern valencià ha evidenciat aquesta
terrible desfeta. Però l’ofensiva recentralitzadora continua des
del govern espanyol, aprofundint en aquesta injustícia que esdevé
la històrica. La manca d’un finançament just impedeix que es
puguen posar en marxa polítiques públiques socials de rescat
ciutadà. I això en la pràctica vol dir que no es poden implementar
altres polítiques que no segueixen les seues. Aquesta realitat la
patim diàriament les administracions locals que coneixem molt bé la
llei d’estabilitat pressupostaria de Montoro.
Si no fas el que ells
volen t’intervenen, com a Madrid. Aquesta és una estratègia que
s’emmarca dins d’una escalada generalitzada d’autoritarisme,
intromissió i imposicions del govern de Mariano Rajoy, que pretén
suspendre la sobirania, en aquest cas municipal, saltant-se els
acords i relegant als legítims representants d’un govern
democràticament elegit. Molt similar a l’aplicació “irregular”
de l’article 155, pel qual s’ha destituït a tot un govern, la
majoria d’ell empresonat, per una interpretació fonamentalista de
la constitució, que cada dia ells mateixos incompleixen, el primer
governar sense corrupció. Aquesta pràctica de doblegar als seus
rivals polítics amb la imposició i la força s’assembla molt a
les pràctiques de règims totalitaris i dictadures com la
franquista.
Demanar al Tribunal Constitucional, la suspensió de les
lleis valencianes de vivenda i subministraments bàsic, les quals
tenien l’objectiu de resoldre la pobresa energètica i l’emergència
habitacional, i que va ser aprovada per la majoria de les forces
polítiques en les Corts, és l’altra cara d’aquesta estratègia
la qual intenta obstaculitzar al màxim als adversaris polítics en
un intent de judicializar els acords presos per la majoria de les
Corts Valencianes. La voluntat i capacitat d’autogovern al País
Valencià està sent ofegada conscientment des de Madrid.
Quan el
govern del PP amb la complicitat del PSOE i de C’s, pot portar-nos
a aquesta situació on les valencianes paguem més del que rebrem, no
rebrem el finançament i les inversions que ens pertoca i a més a
més provoca una paràlisi política, el que s’evidencia és que
model autonòmic sorgit de transició, ha entrat en una greu crisi.
Amb aquesta interpretació recentralitzadora, de fet, s’ha fet
esclatar, els pactes presos al 78. La manifestació va ser tot un
èxit, milers de valencians i valencianes, hem dit, ja n’hi ha
prou, el carrer no ha fallat, però políticament només és
l’expressió molt tímida d’una resposta que cal que siga
contundent.
La recuperació de la dignitat perdura en 20 anys de
negritud, a terres valencianes, ha de vindre acompanyada d’unes
pràctiques i iniciatives socials i polítiques valentes, no podem
posar-nos de perfil quan s’està atacant el model d’autogovern i
per tant la democràcia. La renaixença de l’esperança per tots
els valencians i valencianes passa per un nou marc estatutari, ja que
l’actual ja no serveix. Necessitem per tant caminar cap a un nou
model (con) federal, on la capacitat política, de finançament i
d’inversió recaigués en els valencians i valencianes. Necessitem
poder decidir el nostre futur en peus d’igualtat a la resta de
l’estat. Són temps de tornar a empoderar-se com a poble.
Sergi Cremades Portaveu del grup municipal Sí-Podem. SG de Podem
Petrer