A neus
Estava refinant uns versos dedicats a l’Asociación (de jutjes
carcas)Francisco de Vitoria, quan m’han recordat que estem en Nadal
i no és temps de pamflets. És cert, tinc una tendència a respondre
de manera impulsiva les bestieses de la “vieja guàrdia”.
Aprofite, també, que algunes persones m’han demanat si puc fer
alguna cosa en català, i envie al Carrer un poema que ja té uns
quants anys, però conserva una càrrega afectiva molt gran. Així i
tot, no em puc resitir a fer-vos partíceps de les línies què ja
tenia escrites. Són estes:
La asociación Francisco de Vitoria
puede
colgar la toga y el birrete
y celebrar la Navidad con un volquete
pues se ha cubierto de algo que no es gloria.
La justicia al parecer
no le compete
si publica basura con euforia
y el plumilla más
ilustre de su historia
contra dos diputadas arremete.
I ara, a allò
que interesa. El poema dedicat a Neus l’any 2007.
Sembla que fou
ahir i fa ja vint-i-un anys
que encara no podies mantenir-te de peus.
Ha estat un temps
divers, d’angoixes i d’afanys
i enmig de tot, tu, Neus.
Ara vivim el temps que et fas
major i voles.
Si arriba algun moment de tristor en què creus
que tots t’han oblidat i en el
món estàs soles,
pensa
en nosaltres, Neus.
Esta vida és un conjunt de sorolls, estrident,
un concert
on s’escolten a un temps milers de veus
i l’errada és ben fàcil, però a on tu, últimament,
sovint encertes, Neus.
Hem
procurat que enmig d’esta vall de dolors
on lluiten musulmans i cristians i jueus,
compartisques la nostra religió
dels valors
i
la justícia, Neus.
I ara, quan ja camines per la senda dels vint,
hem comprovat que no
necessites més déus
que aquells que cada dia et trobes compartint
la teua vida, Neus.
Has aprés que l’esforç
i el treball quotidià
és necessari sempre per mantindre els conreus,
i has de fer molta feina per
obtindre demá
el fruit que busques, Neus.
Però no és el moment de fer-ne cap
discurs.
I si de
cas es fan, millor que siguen breus,
el just per desitjar-te quan comences el curs
que tot vaja bé,
Neus.
I només resta dir que sempre, en tot moment,
vagen com vagen els teus assumptes, Neus,
(mai no ho has
d’oblidar), has de tenir present,
qui són els teus.
